Back

ⓘ Història cultural




                                               

Història cultural

La història de la cultura és levolució de la definició, de la descripció, de la percepció, els valors i de la relació amb la cultura que han tingut les diverses societats al llarg de la història. Resulta doncs que el propi concepte de cultura és cultural, és a dir, que la cultura sanalitza des dun punt de vista subjectiu que depèn del moment històric, el lloc geogràfic, la societat i, en definitiva, la pròpia cultura. El concepte "cultura" va aparèixer per primera vegada a lEuropa del segle XVIII i es referia al símil dun procés de cultiu o de millora de la persona, com en lagricultura o l ...

                                               

Història

La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes dacord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals. Es contraposa la prehistòria, que és la disciplina que estudia el passat humà previ a laparició de lescriptura. També sanomena història el passat humà mateix narrat per la disciplina històrica. En un sentit més general, el terme història també es pot utilitzar per designar la informació sobre el passat. La història, com a disciplina intel lectual, no forma part de les ciències exactes sinó de les ciències socials i humanes, així com de les ciències literàrie ...

                                               

Cultura

La cultura és la creació i realització de valors, normes i béns materials per lésser humà. La cultura depèn de cada societat, és a dir, del temps i de lespai, o àmbit geogràfic, determinats dun grup humà. Inclou sempre una ideologia, i per tant una escala de valors i interessos, sent lart i la tecnologia les seves expressions en forma daplicació pràctica directa. Es pot estudiar des duna aproximació axiològica o descriptiva, que poden oposar cultura i societat o cultura i natura respectivament. "Cultura" prové del llatí cultura, derivat de colere, cultivar o conrear. Les diferents descripc ...

                                               

Revolució Cultural

La Gran Revolució Cultural Proletària va ser una campanya de masses en la República Popular de la Xina organitzada pel líder del Partit Comunista de la Xina Mao Zedong a partir de 1966, i dirigida contra alts càrrecs del partit i intel lectuals als quals Mao i els seus seguidors van acusar de trair els ideals revolucionaris. Segons la interpretació més habitual, en el fons la Revolució Cultural hi havia una lluita pel poder en la qual laspiració de Mao per recuperar la seva autoritat es va veure recolzada per les ambicions daltres membres del partit, com la seva esposa Jiang Qing i el líde ...

                                               

Bé dInterès Cultural

Bé dInterès Cultural és una figura jurídica de protecció del patrimoni històric espanyol, tant moble com immoble. Anteriorment aquest mateix nivell de protecció es reconeixia a nivell espanyol com a Monument Nacional.

                                               

Recerques

Recerques, subtitulada "història, economia, cultura", és una revista dinvestigació científica semestral dhistòria, publicada en català i anglès, i fundada el 1970 per Ramon Garrabou, Ernest Lluch, Josep Termes, Joaquim Molas i Josep Fontana. Publicada inicialment durant letapa del franquisme, hi van confluir per la seva creació historiadors tradicionalment marxistes, els anomenats "historiadors del PSUC" com Termes, Fontana o Garrabou, el socialdemòcrata Lluch, i Molas. La ideologia actuà com a matriu metodològica, no com a "escola" ; així, no sexclogué col laboracions no marxianes i, com ...

                                               

Obra Cultural Balear

L Obra Cultural Balear o, de forma abreviada, OCB, és la institució cívica i cultural de més influència a les Illes Balears pel que fa la promoció de la llengua catalana i la cultura pròpies del poble balear i defensar-ne el dret al ple autogovern. Juntament amb Acció Cultural del País Valencià i Òmnium Cultural forma la Federació Llull. Va ser fundada el 31 de desembre de 1962 a Palma per un grup de 31 socis fundadors - entre els quals, Josep Capó, Guillem Colom, Miquel Forteza i Pinya, Miquel Fullana i Llompart, Miquel Marquès i Bernat Vidal - gràcies a una iniciativa del filòleg menorqu ...

                                               

Patrimoni cultural

El Patrimoni cultural es defineix com el conjunt de béns, materials o immaterials, dimportant valor pel coneixement, missatge, diàleg cultural o creences, en definitiva, pels valors que vehiculen sobre la identitat col lectiva dun poble, transmesos duna generació a laltra. El patrimoni cultural està constituït per tots els béns i valors culturals que són expressió de la nacionalitat o identitat dun poble, com ara la tradició, els costums i els hàbits, així com el conjunt de béns immaterials i materials, mobles i immobles, que tenen un especial interès històric, artístic, estètic, plàstic, ...

                                               

Reial Acadèmia de la Història

La Reial Acadèmia de la Història dEspanya és la institució encarregada de lestudi de la història dEspanya antiga i moderna, política, civil, eclesiàstica, militar, de les ciències, lletres i arts, o sigui, dels diversos rams de la vida, civilització i cultura dels pobles espanyols ", 2019 i té la seu a Madrid.

                                               

Història social

La història social és la branca de la ciència històrica que socupa dun ventall temàtic molt superior la història política, militar o del dret més tradicional, a les quals es contraposa. La societat en el seu conjunt, les persones comuns i la seva vida quotidiana són el centre del seu estudi, en oposició a lenfocament que fixa la seva atenció en lactuació dels líders polítics o militars, els grans esdeveniments o lEstat Nació. Per contra, la història social no suposa en si mateixa cap diferència des del punt de vista metodològic, tan sols temàtic.

                                               

Historicisme

L historicisme designa aquelles doctrines filosòfiques que consideren tota la realitat humana com el producte dun esdevenir històric i la condició humana com a inscrita en unes coordenades existencials ineludibles de naturalesa històrica, lingüística. Sempra a partir del romanticisme alemany. El concepte pot ser entès de dues maneres diferents. És, duna banda, una noció usada en el debat al voltant de la filosofia de la història per descriure la tesi de la radical dependència del present respecte del passat dun grup. Per als romàntics, lhistoriador autèntic havia de ser alhora historiador ...

                                               

Història de lart

Lart prehistòric és el que desenvolupà lésser humà des del paleolític superior fins al neolític, períodes on van sorgir les primeres manifestacions que es poden considerar com a artístiques. Al paleolític, lhome es dedicava la caça i vivia en coves, elaborant lanomenada pintura rupestre. Durant el neolític, es torna sedentari i es dedica a lagricultura, amb societats cada vegada més complexes en les que té més importància la religió, com es pot observar en els monuments megalítics, i inicia la producció de peces dartesania. Representades com a escultures, apareixen unes exuberants figures ...

                                               

Alta cultura

Alta cultura és un concepte utilitzat de maneres diferents en entorns acadèmics, lús més comú de la qual és la valoració de certs productes artístics i culturals per ponderar-los com els de més alta estima. També designa la sofisticació de la cultura de les elits per oposició la cultura de les classes populars, o a conceptes com el kitsch, el filisteïsme, allò bàrbar, rústic o primitiu ; tots termes identificables amb el que pot denominar-se baixa cultura.

                                               

Antic Orient Pròxim

L Antic Orient Pròxim o Antic Orient és el terme utilitzat per denominar les zones de lÀsia occidental i del nord-est dÀfrica on van sorgir les civilitzacions anteriors la civilització clàssica grecoromana, i que actualment es denomina Orient Pròxim o Orient Mitjà. Per la mateixa regió, Vere Gordon Childe va inventar la denominació Creixent Fèrtil, en definir-la com la zona on va sorgir de primer la revolució neolítica i posteriorment la revolució urbana. Són els actuals països dIraq, una part de lIran, una part de Turquia, Síria, Líban, Israel, els Territoris palestins, Jordània, Aràbia i ...

                                               

Bressol de la civilització

El terme "bressol de la civilització" es refereix als llocs on, segons les dades arqueològiques actuals, es creu que va aparèixer la civilització humana. El pensament actual és que no hi va haver un bressol únic, sinó que diverses civilitzacions es van desenvolupar independentment; daquestes, es creu que el Creixent Fèrtil són les més antigues. Altres civilitzacions van aparèixer a lÀsia, entre cultures situades al llarg de grans valls fluvials, com la plana Indogangètica a lÍndia i la plana Central de la Xina, al curs baix del riu Groc. Es disputa fins a quin punt hi va haver influències ...

                                               

Civilització

El terme civilització té una gran varietat de significats relacionats amb la societat humana. En la majoria dels casos, sen fa ús per a referir-se a les societats complexes o avançades: aquelles que practiquen lagricultura, tenen una divisió del treball significativa, i una densitat de població prou gran per formar ciutats. Alternativament, civilització també pot usar-se per a referir-se la suma, extensió o avenç de la humanitat i dels assoliments dels humans en qualsevol ordre, o la cultura duna comunitat en particular. Finalment, en un sentit més ampli, civilització es pot referir la soc ...

                                               

Difusionisme

El difusionisme és un terme provinent de lantropologia social pel qual es coneix un corrent teòric de les escoles arqueològiques occidentals de finals del s. XIX i principis del xx. El difusionisme sassocia a lescola cultural historicista que parteix de la premissa que les cultures materials trobades en les excavacions corresponen a civilitzacions concretes i, aquestes, al seu torn, a ètnies. A partir dací, els difusionistes creuen que al llarg de la història de lésser humà han existit zones anomenades nuclears dirradiació dinnovacions.

                                               

Espill de bronze

L espill de bronze nés el predecessor del de vidre usat en lactualitat. Aquest tipus de miralls han estat trobats per arqueòlegs en jaciments de diverses cultures des dels etruscs a Itàlia la Xina.

                                               

Reichskulturkammer

La Reichskulturkammer o RKK era una institució del govern nacionalsocialista del 1933 al 1945 amb lobjectiu de regular totes les expressions i oficis culturals del Tercer Reich. Havia dunificar el món cultural segons criteris estètics, racials i polítics iguals per a tots. Depenia del Ministeri del Reich de la Instrucció del Poble i de la Propaganda, dirigit pel ministre Joseph Goebbels. Va ser creada per la llei Reichskulturkammergesetz el setembre de 1933. Les diferents cambres no només controlaven els artistes pròpiament dits, però també tots els oficis annexes, com per exemple els cons ...

                                               

Societat

La societat és el conjunt dindividus que comparteixen fins, conductes i cultura, i que es relacionen interaccionant entre si, cooperativament, per a constituir un grup o una comunitat. Hi ha societats animals lestudi del qual el realitza la sociobiologia o letologia social, com les societats de formigues o les de primats. Les societats dhumans estudien les anomenades disciplines socials, principalment la sociologia i altres com lantropologia i leconomia. Modernament, hi ha un interès de la física, des de la perspectiva de sistemes complexos, per lestudi de fenòmens socials i aquest esforç ...

                                               

Història de la tipografia

Qualsevol obra impresa, sigui diari o revista, llibre o manuscrit, consta de dos elements contraposats i interdependents: Els grafismes, és a dir, tot allò que deixa una imatge impresa i els blancs o contragrafismes. Dentre els grafismes el més important i el que dóna sentit a lobra escrita són les lletres o caràcters, que sagrupen comunament sota diferents dissenys i famílies, anomenades tipografies. Segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana, la tipografia és "lart de dissenyar, compondre i imprimir texts mitjançant tipus mòbils o, més concretament, el procediment dimpressió amb fo ...

                                     

ⓘ Història cultural

  • El Centre Cultural la Beneficència és un centre cultural situat a l antiga casa de la Beneficència de la ciutat de València. El seu origen és un antic
  • que és culturalment específica, inseparable de la ideologia que sovint coincideix amb diverses formes d hegemonia. L imperialisme cultural pot ser un
  • La filosofia de la història és una disciplina que intenta entendre com funciona la història Així es qüestiona l objectivitat en l estudi del passat i
  • de Catalunya durant el segle xix. A nivell cultural neix la Renaixença catalana, és un moviment cultural català del segle xix. El seu nom sorgeix de
  • La història de la pintura és la branca de la història de l art que estudia les manifestacions pictòriques que s han donat al llarg de la història de la
  • L Arosa Sociedad Cultural és un club de futbol gallec de la ciutat de Vilagarcía de Arousa, a la província de Pontevedra. Fundat el 1945, juga els seus
  • La història de la dona, anomenada Herstory a l àmbit anglosaxó, és l estudi del paper que les dones han jugat en la història juntament amb els mètodes
  • La història d Amèrica és la història dels pobles d Amèrica del Nord, Amèrica Central, Amèrica del Sud i el Carib. Comença amb la immigració cap a aquestes

Users also searched:

...

Converses sobre la revolució escènica inicien la setmana cultural.

La Llei 9 2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural dAndorra defineix que La recent revolució en lús del document electrònic resulta de. Quaderns destudis andorrans Crèdit Andorrà. Iniciatives externes de tipus cultural, social, ambiental i solidari. A més per títol La revolució 4.0 a Andorra i van acollir més de 20 ponències i taules rodones. Santa Coloma, arrels dAndorra Andorra la Vella. Un equip del Departament de Promoció Cultural Àrea de Museus i que ja l​han visitat, redescobrir una col lecció que relata la revolució i. Els reportatges escrits 1993 2018 La revolució andorrana i. Mare Revolución la revolució instituciona litzada del cultural. Cofundadora del col lectiu dhisto riadors dart Emblecat, imparteix conferèn cies sobre.


...