Back

ⓘ Objectes astronòmics




                                               

Objecte astronòmic

Un objecte astronòmic és una entitat física significativa, una associació o estructura que la ciència ha confirmat que existeix en lunivers. Això no significa necessàriament que la ciència actual no en refuti la seva existència. Alguns objectes astronòmics, com Temis o Neith, la llum destudis més recents, shan considerat que no existeixen. Daltres, com Plutó o Ceres, sha demostrat que són duna naturalesa totalment diferent del que shavia suposat. En aquests casos, la comunitat científica ha darribar a un consens pel que fa la classificació daquests objectes. Lexistència dobjectes astronòmi ...

                                               

Centre de Dades astronòmiques dEstrasburg

El Centre de Dades astronòmiques dEstrasburg en francès Centre de Données astronomiques de Strasbourg és un centre de dades que recull i distribueix informació astronòmica. Es va establir el 1972 sota el nom Centre de Données Stellaires. Les seves funcions són: Distribuir els resultats la comunitat astronòmica; Recopilar la informació pertinent sobre tots els objectes astronòmics, disponible en format electrònic, així com lobservació de les dades produïdes pels observatoris de tot el món, sobre el terreny i a lespai; Realitzar investigacions utilitzant aquestes dades. Entre els serveis en ...

                                               

Catàleg astronòmic

Un catàleg astronòmic és una llista o tabulació dobjectes astronòmics, normalment agrupats per alguna característica comuna, com ara la morfologia, lorigen, el tipus, el mètode de detecció, el descobriment, etc. Els catàlegs astronòmics són normalment el resultat de recerques o observacions dalgun tipus.

                                               

Objecte astronòmic hipotètic

Un Objecte astronòmic hipotètic és un objecte astronòmic que es creu o que sespecula que existeix però lexistència del qual no ha estat provada científicament. Per exemple ja el filòsof Philolaus el segle V a.C. "va definir un objecte astronòmic hipotètic que ca anomenar Foc Central", i al voltant dell es mourien altres cossos celestes com el mateix Sol.

                                               

Llista de banderes astronòmiques

Bandera de Nunavut Polaris Bandera de Pará Spica Bandera dAlaska Polaris Bandera de Maranhão Graffias

                                               

Catàleg Messier

El Catàleg Messier és una llista de 110 objectes astronòmics realitzada per lastrònom francès Charles Messier i publicada el 1774 sota el títol Catàleg de nebuloses i cúmuls destrelles, que es troben entre les estrelles fixes sobre lhoritzó de París. Messier es dedicava la recerca de cometes i la presència dobjectes difusos fixos en cel resultava un problema en aquesta recerca, ja que es podien confondre amb cometes. Per aquest motiu, va decidir recopilar una llista de posicions dobjectes difusos fixos per a evitar confondrels amb possibles cometes. Els diferents objectes es coneixen pel s ...

                                               

Unió Astronòmica Internacional

La Unió Astronòmica Internacional està formada per 9.040 membres individuals i 63 membres nacionals en tot el món. És membre del Consell Internacional de la Ciència. És lautoritat en matèria de noms destels, planetes, i altres objectes celestes, i fenòmens, així com dels estàndards en astronomia. La UAI va ser fundada el 1919 com una fusió de diferents projectes internacionals, entre ells, la Carte du Ciel, la Unió Solar, i lOficina Internacional del Temps. El seu primer president fou Benjamin Baillaud. El seu actual president és Catherine J. Cesarsky.

                                               

Astronomia observacional

L astronomia observacional és una divisió de la ciència astronòmica que es dedica la gravació de dades, en contrast amb lastrofísica teòrica, que se centra principalment en la recerca de les implicacions mesurables de física models. La majoria de processos astrofísics no poden ser recreats en els laboratoris de la Terra. En qualsevol cas, existeix una gran varietat dobjectes astronòmics visibles al llarg de tot lespectre electromagnètic. Lestudi daquests objectes mitjançant ladquisició passiva de dades és lobjectiu de lastronomia observacional. Lequip i les tècniques necessàries per estudi ...

                                               

Objecte de lespai profund

Objecte de lespai profund és un terme que sol utilitzar-se en astronomia amateur per a referir-se als objectes celestes que no són del sistema solar, ni cap estrella individual o sistemes destrelles múltiples. Normalment, aquests objectes no són visibles a simple vista, però els més brillants es poden veure amb un petit telescopi o, fins i tot, amb uns binoculars potents. Tipus dobjectes de lespai profund: Cúmuls oberts Cúmuls destrelles Cúmuls globulars Nebuloses demissió Nebuloses Nebuloses de reflexió Nebuloses brillants Nebuloses planetàries Nebuloses fosques Galàxies Quàsars Estan cla ...

                                               

Adjectius i gentilicis per a objectes astronòmics

A continuació es poden trobar una sèrie de llistes dadjectius de cossos celestes i en alguns casos els seus gentilicis, per denominar els noms dhabitants proposats per aquests objectes. En aquest article sintenten esmentar una sèrie dadjectius generals i gentilicis, citant als autors que els utilitzen en un context científic propi de lastronomia o ciències relacionades amb lastronomia. Segons M. Teresa Cabré, en català es poden formar adjectius a partir dels noms per mitjà de sufixos. Seguint lautora esmentada trobam també que es poden formar adjectius que expressen una relació general afe ...

                                               

Convencions sobre nomenclatura astronòmica

En lAntiguitat només el Sol, la Lluna, alguns estels i els planetes més visibles van rebre nom. Als últims segles el nombre dobjectes astronòmics identificats sha elevat dalguns centenars a més de mil milions i cada any es descobreixen més. Els astrònoms necessiten una manera sistemàtica dassignar noms a cadascun dells per identificar-los amb claredat i al mateix temps, quan això revesteix algun interès especial, donar noms propis als objectes i a les seves característiques més rellevants. La Unió Astronòmica Internacional UAI és el principal organisme reconegut per la comunitat internacio ...

                                               

Nou Catàleg General Revisat

El Nou Catàleg General Revisat, és una revisió del Nou Catàleg General feta per J. L. I. Dreyer. Algunes de les mesures de lluentor de Dreyer, o les descripcions dels objectes astronòmics no eren precises, heus aquí el motiu daquest nou treball. La majoria dels programes dordinador utilitzen aquesta revisió com a base de dades.

                                               

Agrupació galàctica

Una agrupació galàctica és una superestructura còsmica formada per milers de galàxies. La matèria bariònica de lunivers visible es distribueix al llarg destructures colossals que reben el nom de filaments o murs segons la seva forma, quedant gran quantitat de regions toves, anomenades buits, sense quasi matèria lluminosa. Aquestes estructures estan formades per milers dagregats de galàxies de diferents formes i grandàries. Aquestes colossals macroestructures són les més recents en la història de lunivers. Aquestes estructures es mantenen cohesionades per la força de la gravetat de la matèr ...

                                               

Astre

Un astre o esfera celeste és qualsevol cos celeste amb forma definida i que pot individualitzar-se dels altres cossos de lUnivers. Principals tipus dastres: via lactia Planeta Asteroide o planetoide Estel o estrella de neutrons Estel o estrella Cometa Nana blanca Forat negre Satèl lit o lluna

                                               

Binària de baixa massa emissora de raigs X

Les binàries de raigs X de baixa massa són sistemes binaris formats per un objecte compacte i una estrella companya en la seqüència principal i una massa molt menor la del Sol, pertanyent al tipus espectral K o M. Lestrella companya plena el que es coneix com a lòbul de Roche i transfereix part de massa a lestrella de neutrons o forat negre. Un cop travessat el lòbul de Roche, la matèria de lestrella companya encara gira en una òrbita massa àmplia per caure en lobjecte compacte, de manera que crea un disc de matèria anomenat disc dacreció. Mitjançant successives col lisions, els fragments ...

                                               

Bombolla danticentre

La bombolla danticentre és una regió propera a lanticentre galàctic de la Via Làctia que emet una radiació de 21 cm. Es troba a les 06h 27m + 15 °, o l = 197 °, b = + 2 ° en coordenades galàctiques, a prop de la frontera de les constel lacions de Bessons i Orió. És una superestrella dins de la nostra galàxia que és de forma esfèrica i compta amb dolls de gas. Descobert el 1970, aquest objecte galàctic ha estat subsegüentment classificat pels investigadors com un braç espiral de la Via Làctia el 1972, una galàxia nana propera arrossegada per marea el 1975, i un núvol dalta velocitat el 1979 ...

                                               

Bombolla de vent estel·lar

En astronomia, una bombolla de vent estel lar és una cavitat que sestén alguns anys llum dins el medi interestel lar constituïda per gas sobreescalfat del vent emès a alta velocitat per un estel massiu de classe espectral o B. Vents estel lars menys potents també poden formar estructures de bombolla que sanomenen astrosferes. Lheliosfera formada pel vent solar, dins la qual es troben els principals planetes del Sistema solar, constitueix de fet, un petit exemple de bombolla de vent estel lar. Les bombolles de vent estel lar posseeixen una estructura de doble xoc. La part més interna de la ...

                                               

Cinquè planeta (hipotètic)

En la història de lastronomia, un grapat de cossos del sistema solar han estat considerats com el cinquè planeta del Sol. Sota lactual definició de planeta, lobjecte astronòmic sota la denominació de cinquè planeta és Júpiter.

                                               

V404 Cygni

V404 Cygni és un microquàsar i un sistema estel lar binari de raigs X que està format per un petit forat negre amb una massa daproximadament 12 ± 3 masses solars i un estel de classe K que orbita la seva al voltant, amb una massa una mica menor que la del Sol situat en la constel lació del Cigne. El sistema té un període orbital de ±6.47129 dies a una distància daproximadament 8000 anys llum. A causa del seu proximitat i la intensa gravetat del forat negre, lestel company va perdent massa a un disc dacreció al voltant del forat negre i per finalitzar dins del forat negre. La "V" en el nom ...

                                               

Disc dacreció

Un disc dacreció és una estructura en forma de disc al voltant dun objecte central massiu. El disc alimenta el cos central i és acretat per aquest i contribueix al seu augment de massa. La dinàmica daquests objectes astrofísics està governada principalment per la llei de conservació del moment angular. El disc pot ser extens verticalment i dóna lloc a una estructura de tipus toroïdal. Els discos dacreció poden trobar-se al voltant de forats negres, nuclis de galàxies actius o AGN, o al voltant destrelles molt joves en procés de formació. En aquest últim cas, es denominen també discos circu ...

                                               

Disc galàctic

El disc galàctic és la regió de les galàxies espirals que conté la major part dels estels, i també una part important de gas i de pols interestel lar.

                                               

Família de col·lisió

En astronomia, una família de col lisió és un grup dobjectes astronòmics que es pensa que tenen un origen comú fruit duna col lisió. Tenen, per tant, semblant composició, albedo, òrbita i altres característiques físiques i orbitals. Entre les famílies de col lisió conegudes o sospitoses de ser-ho, hi ha nombroses famílies dasteroides, la major part dels satèl lits irregulars dels planetes exteriors, la Terra i la seva Lluna, i els planetes nans Plutó, Eris, Haumea i els seus satèl lits.

                                               

Flamarada de raigs gamma suaus

Una flamarada de raigs gamma suau és un objecte astronòmic que emet grans ràfegues de raigs gamma i X a intervals irregulars. Es conjectura que són un tipus de magnetar o, alternativament, estrelles de neutrons amb discos fòssils al voltant. El 5 de març de 1979 es va observar un potent esclat de raigs gamma. Ja que tot un seguit de receptors en diferents llocs del sistema solar van veure lexplosió en moments lleugerament diferents, es va poder determinar seva direcció, i es va demostrar que soriginen a partir de prop duna romanent de supernova en el Gran Núvol de Magalhães.

                                               

Halo galàctic

L halo galàctic és la regió de lespai que envolta les galàxies espirals, com ara la nostra galàxia, la Via Làctia. Té una mida aproximada de més de 15 kiloparsecs. Es creu que està format per gas interestel lar poc dens, estels vells i matèria fosca.

                                               

Impacte astronòmic a Júpiter del 2009

El juliol del 2009 va ocórrer un impacte astronòmic a Júpiter: causà una taca fosca en la seva atmosfera, aproximadament de la mida de loceà Pacífic. Sespera que la marca de limpacte es mantingui durant tan sols una o dues setmanes i després es dilueixi en latmosfera joviana.

                                               

J002E3

J002E3 és la designació que rep un objecte astronòmic descobert el 3 de setembre de 2002 per lastrònom amateur Bill Yeung. Inicialment cregut que era un asteroide, posteriorment sha identificat temptativament com la tercera etapa S-IVB del coet Saturn V sobre la base de evidència espectrogràfica consistent en la pintura utilitzada en els coets. Aquesta etapa hauria dhaver estat injectada en una òrbita heliocèntrica permanent el novembre de 1969, però es creu que pot haver entrat en una òrbita terrestre alta i inestable, i que deixà la proximitat terrestre el 1971 i novament el juny de 2003 ...

                                               

Mar (astronomia)

El Mar és una regió del cel on coincideixen moltes constel lacions relacionades amb laigua. La majoria daquestes constel lacions van ser descrites per Claudi Ptolemeu: Cetus, la Balena Hidra, la Serp daigua Dofí, el Dofí Aquari, lAiguader Peix Austral, el Peix del Sud Peixos, els Peixos Capricorn, la Cabra marina Eridà, el Gran Riu De vegades, també shi inclouen la constel lació antiga Argo Navis i Crater, la Copa daigua. Daltres constel lacions relacionades amb laigua són més noves, i no són part daquesta regió. Inclouen Hydrus, laltra serp daigua; Volans, el peix volador; i Dorado, el pe ...

                                               

Microquàsar

Els microquàsars són objectes astronòmics que es consideren rèpliques a petita escala dels quàsars. El terme microquàsars, tal com sentén avui en dia, va ser popularitzat per I. Felix Mirabel i Luis F. Rodríguez fent referència al fet que comparteixen característiques amb aquests darrers.

                                               

Objectes hipotètics del sistema solar

Un objecte hipotètic del sistema solar és un planeta, satèl lit natural o cos similar en el nostre sistema solar, lexistència del qual no es coneix, però sha deduït de levidència científica observacional. Amb els anys, una sèrie dhipotètics planetes shan proposat, i molts han estat posteriorment desmentits. No obstant això, fins i tot avui dia existeix lespeculació científica sobre la possibilitat de planetes encara desconeguts, que puguin existir més enllà de labast del nostre coneixement actual i de les possibilitats duna observació directa.

                                               

Planetar

Un planetar és un terme que resultaria de la unió dels termes planeta i estel en anglès. Es tracte dun terme proposat per definir dos cossos celestes diferents i que actualment no gaudeix dun ampli ús la comunitat astronòmica. Un planetar podria definir: Un nan marró - un objecte intermedi en mida entre un planeta i un estel - però amb una formació similar la dels planetes. Un planeta interestel lar (també es podrien incloure els estels subnans marrons - planetars que tenen masses fredes més petites que els nans marrons i no orbiten cap estel, sinó que floten lliures a lespai.

                                               

Població estel·lar

Les estrelles es poden agrupar en dues poblacions estel lars: la població i la població II, segons diverses característiques com la composició química, la seva posició en el diagrama de Hertzsprung-Russell i la seva edat, entre altres. Les estrelles de la població I contenen quantitats significatives delements més pesats que lheli anomenats genèricament "metalls" en astrofísica. Aquests elements foren produïts per generacions anteriors destrelles a través dexplosions de supernova. El nostre Sol pertany al grup de població I. Són habituals en els braços espirals de la Via Làctia. Les estrel ...

                                               

Pols interestel·lar

La pols interestel lar és el conjunt de partícules duna longitud inferior a alguns centenars de nanòmetres constituïda per silicats, grafits, i molècules poliaromàtiques.

                                               

Primari (astronomia)

En astronomia, un primari és el cos principal –és a dir, el més massiu– dun sistema lligat per la gravetat. Els objectes que orbiten directament al voltant dun primari sanomenen secundaris o cossos secundaris, els que orbiten al voltant daquests són terciaris, etc. Es parla també de terciari quan un objecte orbita al voltant duna parella dobjectes que forma un sistema binari; el més important daquests dos darrers és el primari i laltre de la parella és el secundari. Per exemple, en el sistema solar el Sol és el primari per tots els objectes que lorbiten. De la mateixa manera, el primari de ...

                                               

Radiofont

Hom denomina radiofont o font de ràdio astronòmica a un objecte de lespai exterior que emet radiació electromagnètica la regió de les radiofreqüències. Lemissió prové de gas calent, electrons movent-se en camps magnètics, i certes longituds dona emeses per àtoms i molècules a lespai. Aquestos objectes es troben entre els processos físics més extrems i enèrgics de lunivers. La ciència que socupa de la seva observació és la radioastronomia. Existeixen radiofonts tant la nostra galàxia com fora della. El 1932, el físic i astrònom nord-americà Karl Guthe Jansky va detectar ones de ràdio proced ...

                                               

Redefinició de "planeta" de 2006

El 2006, la Unió Astronòmica Internacional va proposar que el terme "planeta" es redefineix per aclarir lestatus planetari de Plutó i incloure en el grup de planetes de Sistema Solar a altres objectes a part dels nou tradicionals. La proposta sanomena Resolutions 5A, 5B, 6A and 6B for GA-XXVI ; els membres de la UAI van votar la proposta el 24 dagost de 2006 a Praga. En la seva forma original, la redefinició hauria tingut com a conseqüència directa la classificació daltres tres cossos com planetes. Aquests serien Ceres tradicionalment considerat com el més gran dels asteroides però conside ...

                                               

Romanent de supernova

Un romanent de supernova és lestructura nebulosa que resulta duna explosió gegantina duna estrella molt massiva que es denomina supernova. El romanent de supernova està envoltat per una ona de xoc que sexpandeix, i consisteix en material expulsat de lexplosió expandint-se, i el material interestel lar que escombra i xoca durant el camí. Hi ha dues rutes possibles cap a una supernova: o bé una enorme estrella es queda sense combustible, deixant de generar energia de fusió en el seu nucli, i esclata sota la força de la seva pròpia gravetat per a formar una estrella de neutrons o un forat neg ...

                                               

Sistema binari (astronomia)

En astronomia, un sistema binari és un terme que sutilitza per a referir-se a dos objectes celestes que es troben tan pròxims entre si que estan lligats per la seva força gravitatòria, orbitant al voltant del seu centre de masses comú. Normalment sutilitza per a referir-se a parells destrelles; en aquest cas el sistema rep el nom destrella binària. Tanmateix, també pot tractar-se dun sistema format per un planeta i un satèl lit, si aquest últim és excepcionalment gran en comparació amb la mida del planeta. Altres tipus de sistemes binaris poden ser dos asteroides de mida similar, dues estr ...

                                               

Starburst

En astronomia, starburst és un terme genèric per descriure una regió de lespai amb una taxa de formació estel lar anormalment alta. Per exemple, un cúmul obert molt jove pot tenir una alta taxa de formació estel lar en el seu nucli, però aquest fet és normal per a aquest tipus dobjectes. No obstant això, una galàxia sencera amb la mateixa taxa de formació estel lar podria ser considerada com una starburst. El centre de la Via Làctia sespera que comenci un període d starburst en aproximadament 200 milions danys, amb una formació ràpida destrelles que arribarien a supernoves cent vegades més ...

                                               

Superbombolla

Superbombolla és el terme astronòmic utilitzat per descriure una cavitat de centenars danys llum de diàmetre plena de gas de 10 6 K bufat en el medi interestel lar per les supernoves i els vents estel lars múltiples. El sistema solar es troba a prop del centre duna superbombolla vella, conegut com a Bombolla Local, els límits de la qual poden ser rastrejats per un augment sobtat de lextinció per pols destrelles a distàncies superiors a uns pocs centenars danys llum.