Back

ⓘ Mestre dobres




Mestre dobres
                                     

ⓘ Mestre dobres

Lensenyament de Mestre dobres sinicià el 1850 la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi arran duna manca dArquitectes per a suplir la demanda constructiva de lèpoca. Finalitzà definitivament el 1871. Els professionals sextinguiren als anys 30 del segle xx, deixant una gran quantitat de mostres de la seva arquitectura a lEixample de Barcelona.

                                     

1. Mestres de cases, mestres dobres en diferents èpoques

El terme mestre dobres defineix tots aquells constructors i arquitectes. Els constructors desglésies i catedrals dèpoca medieval, sanomenaven magister operis o magister domorum, és a dir, mestre dobra o mestre de cases. Van sempre lligats a altres oficis com els fusters. "Fins la fi de lAntic Règim pertangueren a lestament menestral. Al segle xvi els mestres de cases de Barcelona es constituïren independents i reberen privilegis de Carles V, de Felip II 1585 i de Felip III 1599; eren governats per tres cònsols. Esmentats per primer cop el 1415, reberen diferents ordinacions durant el segle xviii 1743, 1762, 1796". Abans del segle xviii els arquitectes de càrrecs oficials eren anomenats Maestros Mayores del Reino. El 1787, apareix el títol de Mestre dobres a lAcadèmia de San Fernando de Madrid, deixant enrere laprenentatge de gremis, únics oficis existents des de lEdat Mitjana.

                                     

2. LEnsenyament

Lensenyament de mestre dobres començà a Barcelona el 1850 quan el Real Decreto del 31 dOctubre creava la Reial Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi a lEscola de nobles Arts de la Llotja, fundada el 1775 i patrocinada per la Junta Particular de Comercio. Anys abans, el 1817, shavia creat una classe darquitectura la LLotja, dirigida per Antoni Cellers i Azcona, aquest fou succeït per Josep Casademunt la seva mort el 1835.

El 1855, la Ley Luxán, va eliminar els estudis de mestre dobres, ja que al seu parer aquests shavien creat per a cobrir una necessitat puntual de construir i la manca darquitectes. Als mestres dobres els hi mancava lestudi de lart, que necessitaven els monuments. Però el títol dArquitecte només es podia obtenir la Escuela Especial de Madrid. El 1858 es van tornar a reprendre les classes amb la Ley General de Instrucción Pública i lEscola va passar a formar part de la Universitat que restablia lensenyament. La demanda duna escola darquitectura a Barcelona, va fer que durant 1870 es posés en funcionament un incipient curs dirigit pels mateixos professors que lensenyament de mestre dobres. Lany 1871, lensenyament de mestre dobres es va extingir definitivament donant alguna possibilitat de recuperació als alumnes que estaven en curs. Aquest era el cas, entre daltres, de Josep Graner i Prat que va obtenir el títol el 22 de juny de 1872 i que va sol licitar un exmamen extraordinari a finals del 71, ja realitzat la Escuela Politécnica provincial de Barcelona; lúltim títol es lliurà el 1873. El 1875 saprovà definitivament lEscola dArquitectura de Barcelona que ja shavia instal lat a lEdifici històric de la Universitat de Barcelona a lEixample, creat per larquitecte Elies Rogent.

                                     

2.1. LEnsenyament Estudis de Mestre dobres a Barcelona

Lensenyament de Mestre dobres consistia en quatre anys de formació, i sestudiaven les següents assignatures: topografia, geometria descriptiva, mecànica, materials de construcció, composició i part legal. Aquest ensenyament seguia la tradició neoclàssica. La nova burgesia optà per la renovació i per això nasqué lEscola dArquitectura.

                                     

2.2. LEnsenyament Primers anys dels estudis darquitectura a Barcelona

Els estudis darquitectura a Barcelona, que siniciaren el 1875, es dividien en quatre anys. Amb un programa molt més extens que el que shavia fet als estudis de mestre dobres. Saprenia esterotomia, resistència de materials, dibuix, història de larquitectura, aplicació de materials la construcció, teoria de lart arquitectònic, hidràulica i aplicacions, projectes, màquines i motors, tecnologia i arquitectura legal. Els professors de mestre dobres van passar a lensenyament darquitectura. Entre daltres cal destacar Elies Rogent i Joan Torras i Guardiola. Tot aquest aprenentatge faria els professionals més polivalents per a poder construir edificis i realitzar projectes de planejament urbà.

                                     

3. La Professió

Com a professionals, els mestres dobres van treballar en tota mena dencàrrecs sense tenir en compte les competències assignades. Tant arquitectes com mestres dobres eren, en aquesta època, presents a lAdministració pública dels Ajuntaments i alhora feien projectes la mateixa ciutat. Portaren a terme els plans urbanístics de les ciutats creixents i edificis públics necessaris causats pel gran augment de població. Van posar al dia les poblacions seguin les noves necessitats.

Els mestres dobres incorporen les arts aplicades del Modernisme sense canviar ni lestil ni les estructures clàssiques. Cal dir que moltes de les obres daquests autors són reformes i modificacions de façanes que combinen amb alguns projectes dobra nova. Pretenen ennoblir i modernitzar les cases de lEixample burgesa, guanyant el carrer amb tribunes, balcons i amb les decoracions de coronament poder augmentar el nombre de pisos. A les poblacions estiuenques proliferen les cases-jardí. En definitiva, omplen Barcelona i el voltant de modernitat, color i dinamisme. Molts daquests mestres dobres o arquitectes eren també promotors i constructors i molts models es van repetint per diferents façanes i remarquen la importància que tenien els promotors.



                                     

4. Conflictes entre arquitectes i mestres dobres

Les lluites entre arquitectes i mestres dobres consistien en la separació de les competències entre ambdós col lectius, que no era gens clara. Ja des de 1757, quan aparegué a Madrid, a lAcademia de San Fernando, el títol darquitecte hi hagué una forta competència amb els títols ja existents de mestre dobres, denginyer militar, que eren professions molt aïllades i pel sistema gremial. Segons Segarra 1996:49, les reials cèdules de juny i setembre de 1828 aclarien el dret exclusiu dels arquitectes respecte als mestres dobres així com les competències dels enginyers militars. Però la discussió sallargà molts més anys, sobretot a les ciutats menors. Però en aquell moment el mestre dobres era gremial i larquitecte gaudia dun títol oficial. A part del títol de Mestre dObres, lAcadèmia també regulava els ensenyaments d Agrimensor, Aparejador i Director de caminos. Al programa de lassignatura de "composició dedificis" destaca la que es basa en edificios rurales y demás que los maestros de obras están autorizados a dirigir. A lassignatura de "coneixements de materials" parla de la manipulación y empleo en las obras, construcción de todos géneros, aplicada la canteria, carpinteria y obras de hierro. Per altra banda, "los maestros de obras pueden proyectar y dirigir todo edificio de propiedad particular y uso privado que no tenga carácter monumental y deben estar inhibidos de intervenir, como no sea en clase de segundos, en todo edificio que tenga carácter público". Els mestres dobres tenien la competència en larquitectura privada, enfront de làmbit propi dels arquitectes de larquitectura pública o monumental. Però les disputes continuaven també amb els enginyers per la construcció de cases i els projectes durbanisme i entre mestres dobres i arquitectes. Josep Fontserè i Mestre, mestre dobres, construí la font del Parc de la Ciutadella, un monument que en principi era únicament competència dels arquitectes.



                                     

5. Vegeu també

  • Francesc Brosa i Casanobas
  • Arquitectura
  • Josep Graner i Prat
  • Joan Torras i Guardiola
  • Rafael Guastavino i Moreno
  • Josep Fontserè i Mestre
  • Arquitectura tècnica
                                     
  • manifest, Sanje, 2014 Vsem naj bom neznan neobjavljeni del zapuščine Goga, Novo mesto 2019 2 dela izbor, urejanje in spremna beseda Miklavž Komelj
  • pedra filosofal JK Rowling Anglès 1997 120 milions fantasia, misteri El mestre i la Margarita Мастер и Маргарита Mikhaïl Bulgàkov Rus 1967 100 milions
  • Beumer Stefan Steinweg Evgueny Anachkine 1988 Andreas Beikirch Claudio Camin Dobrin Vasilev 1989 Patrick Vetsch Mojmir Andrys Brett Aitken 1990 Alexander Zaitsev
  • reverenciant un fundador històric, el mestre esseni de justícia, Pau tenia molt poc coneixement històric del mestre mentre que la descripció de Jesús als
  • DUNARE - MURES - TISA Hongria, Romania, Sèrbia i Montenegro 1997 Euroregió Dobrava Txèquia, Polònia 2001 Euroregió East Sussex Sena - Maritime Somme euroregion
  • masculí o femení. Per exemple, els substantius kot gat i nauczyciel mestre són de gènere gramatical masculí perquè nomenen éssers de sexe masculí
  • 6 67, 58 795 049 73 SK525618 Dlhá Ves 561 10, 8 52, 19 332 049 55 SK525626 Dobrá 503 8, 3 60, 46 112 076 41 SK528323 Dobšiná 5.696 82, 7 68, 86 459 049 25 SK525634

Users also searched:

...

Exposicions Fragments, tres exposicions en el marc de la Setmana.

2831 Mestres de taller darts plàstiques i disseny. 2839 Altres 7130 Fusters. 7140 Altres treballadors dobres estructurals de la construcció. Lart de lèpoca moderna a Andorra. Segles XVI XVIII aprofundeix. Departament dObres i Urbanisme. En aquest departament conserva les pintures murals realitzades pel Mestre de la Cortinada, descobertes lany 1968. QAO20161222 12 05 37 BOPA. De Trouville a Nova York, una selecció dobres de grans mestres de l​impressionisme, el modernisme català, limpressionisme americà, l​expressionisme. LLIBRE BLANC DE LA CULTURA. En aquest sentit sanalitza la densa trajectòria del Mestre dAnsaloga, com a titulars i sestenen els estudis a una vintena més dobres.


...