Back

ⓘ Duplicació de personalitat hagiogràfica




                                     

ⓘ Duplicació de personalitat hagiogràfica

La duplicació o desdoblament duna personalitat, en làmbit de lhagiografia va ser un procés mitjançant el qual, a partir de la història, els fets i la personalitat duna persona real, venerada per lEsglésia com a sant o beat, es creava una altra persona, fictícia, la qual sadaptaven llegendes i tradicions locals.

El procés podia partir duna confusió en la lectura dun testimoni o de lexistència dun culte o unes relíquies dun sant lorigen del qual ja shavia perdut la memòria al lloc. A partir del nom del sant real a qui pertanyien, però amb el qual no sidentificaven, i per a justificar aquell culte, selaborava una llegenda que expliqués com havia arribat al lloc la relíquia o el culte.

Habitualment, el nom i la llegenda de la seva vida eren similars als del sant real que es prenia com a base, però shi afegien elements que el vinculaven al lloc on es creava: hi havia nascut o hi havia viscut, etc. Solia conservar-se el mateix dia de celebració litúrgica, que pot ser indicatiu dun daquests processos. Així, el dia de Sant Narcís de Girona continua essent el 29 doctubre, com del sant "original", Sant Narcís de Jerusalem. El culte, primer local, sestablia i acabava difonent-se, essent acceptat com a real. Sovint, el temps passat entre la creació de la llegenda i la seva acceptació era gran i feia impossible comprovar-ne la veracitat.

En altres casos, la llegenda del "nou" sant combina elements daltres històries, creant-ne una de totalment diferent, com pot ser el cas de la de Julià lHospitalari, on es troben elements de les històries de Julià de Le Mans i els sants Julià i Basilissa, barrejats amb llegendes profanes com el mite dÈdip.

Així, a partir del Martyrologium Hieronymianum, lEdat mitjana va anar afegint noves personalitats, sovint sense fonament històric; una manera de crear-les era la duplicació de figures, a més de la fusió de diverses en una, la creació de noves figures a partir daltra amb un altre nom.

                                     

1. Exemples

En són exemples els sants "duplicats".:

  • Faust de Còrdova i altres elements locals, que donen lloc a Faust dAlguaire
  • Sergi de Capadòcia i Sergi de Badalona
  • Sever de Ravenna i Sever II de Barcelona donen lloc a Sever de Barcelona
  • Fèlix i Fortunat dAquileia i Fèlix, Fortunat i Aquil leu de Valença
  • Urbici de Nocito, que donà lloc a Urbici de Serrateix i Urbici dUrgell
  • Apol lònia dAlexandria, a partir de la qual es creen les fictícies Apol lònia de Roma i Apol lònia de Barcelona
  • Ferran III de Castella i Sant Ferran dAragó
  • Hieroteu dAtenes i el llegendari Hieroteu de Segòvia.
  • Vidal de Bolonya i Vidal de Ravenna
  • Apol loni de Brèscia i Apol loni de Benevent
  • Llàtzer dAis i Llàtzer de Betània van donar origen la llegenda de larribada a Marsella daquest últim.
  • Marciana de Mauritània i Marciana de Toledo
  • Julià lHospitalari, a partir de Julià de Le Mans i Julià i Basilissa
  • Hilari de Javols i Hilari del Gavaldà
  • Marcial de Llemotges i Marcià de Pamplona, persona real que, per confusió amb Marcial, es considerà com a sant, amb llegenda pròpia.
  • Fèlix de Nola prevere i Fèlix de Nola bisbe i Fèlix "in Pincis"
  • Vicenç dOsca i Vicenç dAgen
  • Zenó, Vidal i Felícola de Roma i Víctor, Zenó i Felícola de Serrateix.
  • Valentí de Roma i Valentí de Terni
  • Teodor dAmàsia, o el Soldat, i Teodor el General
  • Bertold de Llombardia, prior, i Bertold de Calàbria, llegendari fundador de lOrde del Carmel
  • Eteri del Quersonès i Eteri de Barcelona
  • Sidoni Apol linar i un personatge del Nou Testament van originar la figura de Sidoni dAis
  • Evasi dAsti, bisbe del segle iv, i Evasi de Còria, bisbe llegendari del segle i
  • Domeci, Pelàgia, Àquila i Teodosi de Cesarea i Domici, Pelàgia, Àquila, Eparqui i Teodòsia de Tarragona
  • Ermenter i Medir de Barcelona
  • Bonós i Maximià dAntioquia, màrtirs, van donar lloc als llegendaris Bonós i Maximià dArjona i Bonós i Maximià de Blanes
  • Ramon Nonat qui, segons alguns historiadors, no va existir i prové de la confusió amb Ramon de Penyafort i dades de la vida del mercedari Ramon de Blanes.
  • Amat de Remiremont, que dóna lloc a Aimat de Tarragona i Amat de Tortosa
  • Sacerdot de Llemotges, per una confusió duna relíquia de sant Martí dHinojosa, va donar origen al llegendari Sacerdot de Sigüenza i aquest, al seu torn, a Sacerdot de Sagunt
  • Sotera de Roma i Sotera de Palamós.
  • Ponç de Cimiez i els llegendaris Ponç de Pradleves i Ponç de Girona
  • Focas de Sinope, amb dades de Focas dAntioquia i un pagès anomenat Focas, va donar origen al llegendari Focas lHortolà
  • Prim i Felicià de Mentana i Prim i Felicià dAgen
  • Corona dEgipte, màrtir, i Corona dElx
  • Daniel de Pàdua i Daniel de Barcelona
  • Narcís de Jerusalem i Narcís de Girona
  • Maximí de Trèveris i Maximí dAis
  • Anastasi de Pèrsia i Anastasi de Lleida
  • Geronci de Devon, rei llegendari creat a partir de a partir del Geronci que shavia rebel lat contra Constantí III, el Geronci del Sud del poema Y Gododdin i de Geronci de Dumnònia, rei de Cornualla del segle viii.
  • Un Críspul, màrtir a Hispània, i Críspul i Restitut de Roma donen lloc a Críspul i Restitut de Peñaflor
  • Ernest de Zwiefalten i Ernest de Neresheim
  • Lliceri o Lleïr i Lleïr de Lleida
  • Cristina de Pèrsia i Cristina de Bolsena, màrtirs; al seu torn, la segona es desdoblà per donar lloc a Cristina dOsma
  • Amador dAuxerre i Amador de Ròcamador
  • Llucià i Marcià de Nicomèdia i Llucià i Marcià de Vic
  • Eulàlia de Mèrida i Eulàlia de Barcelona
  • Fermí dAmiens i Fermí de Mende
  • Genís dArle i Genís de Roma, Genís de la Jara i altres
  • Basilissa i Anastàsia de Roma i Basilissa i Anastàsia de Xàtiva
  • Maure abat i Sant Mauri
  • Sant Eugeni de Toledo, bisbe del segle VII, i Eugeni de Toledo màrtir, del segle i
  • Feliu de Girona màrtir i Feliu de Girona diaca
  • Les diferents tradicions de Quitèria, a Aquitània i Lusitània
  • Set Sants Màrtirs del Quersonès i el grup de sants: Basili de Cartagena, Eugeni de València, Agatodor de Tarragona, Elpidi de Toledo, Eteri de Barcelona, Capitó de Lugo i Efraïm dAstorga, Nèstor de Palència, Arcadi de Logronyo i Pius de Sevilla.
  • Ruf de Roma i Ruf dAvinyó, reals, que originen el llegendari Ruf de Tortosa
  • Filet, Lídia i companys màrtirs dIl líria i Filet i Lídia, Macedoni, Teoprepi, Crònides i Amfiloqui de Barcelona
  • Dorotea de Cesarea i Dorotea dAlexandria
  • Quatre Sants Coronats i, a partir de la fusió dels dos grups anteriors, els ficticis Quatre Sants Màrtirs de Girona
  • Imatge del Volto Santo de Lucca i les llegendàries Lliberada, Vilgefortis i Múnia de Barcelona
  • Luci de Coira i Luci de Britània
  • Baldiri i Boi de Zamora
                                     
  • procés de duplicació de personalitat hagiogràfica No obstant això, la festivitat es va mantenir el mateix dia que la del sant original, el 14 de gener
  • l Església de Santa Perpètua de Gaià i donant lloc a una duplicació de personalitat hagiogràfica En aquest cas, però, es tracta d una llegenda totalment
  • festivitat se celebra el 18 de març. La seva figura, sense existència real, és el producte d una duplicació de personalitat hagiogràfica Al segle ix, arran d una
  • una duplicació de personalitat hagiogràfica que originà les figures fictícies de Fèlix, Fortunat i Aquil leu de Valença. Aquest Fortunat no s ha de confondre
  • una duplicació de personalitat hagiogràfica En aquest cas, però, no es tracta tant de la invenció d un personatge inexistent, sinó de l atribució a una
  • celebraven els dos màrtirs. És possible que es tracti d una duplicació de personalitat hagiogràfica a partir d algun culte antic als sants egipcis, que, en
  • La figura del sant es va crear, en un cas de duplicació de personalitat hagiogràfica com a contrapart de sant Genís d Arle, màrtir gal del segle iv
  • Martirologi romà destina al bisbe de Llemotges, confirmant el cas com una duplicació de personalitat hagiogràfica Més tard es descobrí que el cap corresponia
  • anomenat Focas. A partir d un procés de duplicació de personalitat hagiogràfica s originà la figura llegendària de Focas l Hortolà. Segons la tradició
  • la necessitat d ornamentar la llegenda de Sant Sever, com un cas més de duplicació de personalitat hagiogràfica Emeteri, juntament amb son germà Celdoni
  • de Còrdova. Probablement, la figura de Fost d Alguaire sigui un cas de duplicació de personalitat hagiogràfica on es fonen elements locals, com el de
  • confusions com moltes de les que figuren a duplicació de personalitat hagiogràfica Festa Major de Sant Fèlix Goigs a sant Fèlix patró de Vilafranca del Penedès
  • el dia 5 de maig, dia que el Martirologi romà destina al bisbe de Llemotges, confirmant el cas com una duplicació de personalitat hagiogràfica La tradició

Users also searched:

...

Quaderns destudis andorrans Crèdit Andorrà.

La vinculació de Sant Asteri dAmàsia en el procés de duplicació de personalitat hagiogràfica de Focas lHortolà, sinó capturar gossos de foc. Religió Pokémon Ara Andorra. Lart dAndorra, fruit de la constància i el rigor del seu impulsor, el pare Cebrià Baraut Encara Mn. Vives en definir la seva personalitat i activitats afegeix: Un dells per duplicat la Biblioteca de la casa Museu narracions hagiogràfiques.


...