Back

ⓘ Comissions Obreres de Catalunya




Comissions Obreres de Catalunya
                                     

ⓘ Comissions Obreres de Catalunya

Comissions Obreres de Catalunya, o la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, és una organització sindical catalana, confederada amb la Confederació Sindical de les Comissions Obreres dEspanya. El 2017, comptava amb 141.017 afiliats, essent el primer sindicat de Catalunya.

                                     

1. Història

El 20 de novembre de 1964, durant la dictadura feixista del general Francisco Franco, es va constituir la primera Comissió Obrera de Catalunya. A lEsglésia de Sant Medir de la Bordeta, a Barcelona, va néixer Comissions Obreres de Catalunya en una assemblea en què van participar uns 300 treballadors de diversos sectors productius. Aquesta trobada es va produir després de diverses reunions preparatòries per les moltes dificultats que comportava en plena dictadura. La "Comisión Obrera", el full informatiu de la Comissió Obrera Central de Barcelona, anunciava i explicava en el seu número 1, del gener de 1965, el naixement de les Comissions Obreres.

Pocs mesos després, el febrer del 1965, Comissions Obreres concentrava la Plaça dAntonio López de Barcelona unes 15.000 persones que es van manifestar per la Via Laietana. Aquesta era la primera manifestació massiva que es produïa des de lany 1951, quan va tenir lloc la històrica protesta contra la pujada de tarifes dels tramvies de Barcelona.

Lany 1967, el Tribunal Suprem va declarar il legals les Comissions Obreres perquè es considerava una organització filial al Partit Comunista dEspanya PCE. La consegüent repressió va debilitar lorganització.

Al principi dels anys 70 lactivitat de Comissions Obreres va créixer de forma important. Lorganització va participar de manera intensa en les protestes contra el procés de Burgos contra activistes dETA, en la constitució de lAssemblea de Catalunya, i en la celebració del Primer de Maig de lany 1973 a Sant Cugat.

La Dictadura de Franco va trobar una forta resposta solidària sense precedents en la història del moviment obrer. Els conflictes laborals se succeïen a les grans empreses com Motor Ibèrica, Philips Miniwatt, Cipalsa, Roca i la Tèrmica del Besòs, on va perdre la vida lobrer Manuel Fernández Márquez, i a Seat, on una càrrega policial va posar fi la vida del treballador Antonio Ruiz Villalba.

El 20 de novembre de lany 1975, en produir-se la mort de Franco, hi va haver un gran nombre de protestes laborals i socials. A les eleccions de representants sindicals, encara impulsades pel Sindicat vertical, ja van guanyar els autèntics representants dels treballadors i això va fer que Comissions Obreres de Catalunya es comencés a plantejar la destrucció del sindicalisme vertical. De tota manera, la reconstrucció de la UGT, la consolidació de la Unió Sindical Obrera USO i el ressorgiment de la CNT van fer inviable aconseguir un sindicat unitari.

la primavera de lany 1977 es va legalitzar Comissions Obreres, que va passar de ser un moviment socio-polític a ser un sindicat amb acció defensiva, sobretot per la profunda crisi econòmica que es vivia en aquells moments. Ladaptació al nou context social i polític no va ser gens fàcil, però el decisiu paper jugat per Comissions Obreres en les lluites socials a Catalunya durant més de 12 anys li van permetre a Comissions Obreres de Catalunya convertir-se en la primera força sindical de Catalunya.

La capacitat dactuació de Comissions Obreres de Catalunya en la defensa dels interessos dels treballadors durant les darreres tres dècades sha vist demostrada en el cas de mobilitzacions tan importants com la vaga general del 20 de juny del 1985 en favor de les pensions, la del 14 de desembre de 1988 contra el Pla dOcupació Juvenil i en favor dun gir social, la vaga general del 28 de maig de 1992 en contra del decret del Govern espanyol que reduïa duna manera important la protecció social a Espanya, la del 27 de gener del 1994 contra la Reforma Laboral del Govern del PSOE i finalment la més recent, la del 20 de juny del 2002 contra la Reforma Laboral del Govern del PP.

El Govern de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi el 2014 en el seu cinquantenari "pel seu protagonisme en la història recent, tant pel que fa la lluita inicial contra el franquisme com al repte dassolir, en democràcia, més drets laborals i socials per als treballadors. I també pel compromís continuat de CCOO en la construcció nacional de Catalunya i en lassoliment duna societat més cohesionada i justa".

Després del 10è congrés, celebrat a Barcelona el desembre de 2012, fou reelegit Joan Carles Gallego Herrera com a secretari general de Comissions Obreres de Catalunya, essent substituït labril de 2017 per Javier Pacheco.

                                     
  • sindical en el si de Comissions Obreres Membre de Bandera Roja en la seva joventut, es va unir després al Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC Va
  • i a Comissions Obreres des de 2006, és membre del Consell Nacional d Iniciativa per Catalunya - Verds i Coordinadora Nacional d Acció jove - Joves de la Comissió
  • per la fundació de les Comissions Obreres però el 1966 ja havia estat un dels fundadors de la secció juvenil de Comissions Obreres les COJ. Continuà
  • Federació de Sanitat de Catalunya del sindicat Comissions Obreres El 1979 és escollit responsable del PSUC a la ciutat de L Hospitalet de Llobregat.
  • classe obrera de caràcter revolucionari, impulsada en general per l Organització d Esquerra Comunista. L any 1966 les comissions obreres a Catalunya estaven
  • de Comissions Obreres de Catalunya a Girona i secretari de Comunicació de la Federació d Ensenyament de Comissions Obreres de Catalunya a Catalunya També
  • sindical treballador participa en Acció Jove - Joves de CCOO i Comissions Obreres de Catalunya A més, participa en el moviment social pel dret a l habitatge
  • del naixent moviment de les Comissions Obreres i aconseguí dominar - ne la coordinació local fins al 1968 comitès d empresa de La Maquinista Terrestre
  • fundació de Comissions Obreres i foren força actius contra el franquisme. Publica Noticias Obreras i Tú. Pilar Espuña i Domènech Arxiu Nacional de Catalunya
  • una línia d impuls al moviment estudiantil i obrer Així col laborà en la formació de Comissions Obreres La seva tasca fou fonamental, amb altres organitzacions

Users also searched:

...

Diccionaris en línia.

1990 100. Font: OCDE i Comissió de la UE. encara que amb més intensitat en el cas de Catalunya. Crítiques de Comissions Obreres i la UGT per la fal. Butlletí del Consell General Casa de la Vall, 10 de juny de 1994. Tramesa del Projecte de llei de creació de la societat pública Andorra per Comissions Obreres i la Unió General de Treballadors de Catalunya, arrel de la​. Debat sobre les mancances laborals Andorra Difusió. Comissions Obreres ha instat la fiscalia i el ministeri dEducació espanyols que La Federació dEnsenyament de Comissions Obreres ha demanat que sobri un Retencions de sortida del país en direcció Catalunya. CCOO ataca al director del Maria Moliner per vulnerar els drets. Llibres etiquetats a LibraryThing gènere. 1 vegades Treballadores del món de Fundació Pau i solidaritat de Comissions Obreres de Catalunya 1 vegades.


...