Back

ⓘ Esdeveniment dAzolla




Esdeveniment dAzolla
                                     

ⓘ Esdeveniment dAzolla

L esdeveniment dAzolla fou un refredament global que tingué lloc a principis de lEocè, fa uns quaranta-nou milions danys, quan la falguera daigua dolça Azolla va cobrir tota la superfície de loceà Àrtic durant uns 800.000 anys.

A mesura que les plantes senfonsaven al fons marí, incorporant-se als sediments es va produir una disminució de la quantitat de diòxid de carboni a latmosfera terrestre. Aquest fet contribuí a un refredament de la Terra des dun estat de Terra hivernacle fins a una Terra glaçada que ha estat des daleshores.

                                     

1. Azolla

Azolla és una falguera daigua dolça que flota i que actualment es troba en climes temperats i tropicals de tot el món. És una de les plantes que creix més de pressa i forma una relació de simbiosi amb els cianobacteri Anabaena azollae. Aquest bacteri és capaç de fer la fixació del nitrogen i Azolla li proporciona protecció i una font segura de carboni. Lúnic límit per la utilització del nitrogen atmosfèric per Azolla és el fòsfor. A linici de lEocè el clima era relativament càlid i als Pols de la Terra hi havia a lestiu al voltant de 20 h de llum al dia podent així Azolla duplicar la seva biomassa en un parell de dies.

Al contrari que en lactualitat, durant lEocè la configuració del planeta estava disposada de manera que lÀrtic es trobava gairebé completament aïllat dels altres oceans i els corrents actuals no existien i loceà formava una columna daigua estratificada similar la de lactual Mar Negra.

Les altes temperatures i els intensos vents fomentaren laugment de levaporació, cosa que va fer elevar la densitt de loceà, i les elevades precipitacions provocades, subministraren grans quantitats daigua dolça menys densa, donant lloc a molts ius que reduïren la salinitat de loceà. Això va provocar la formació duna capa daigua dolça de menor densitat sobre la superfície oceànica.

                                     

1.1. Azolla Expansió i fossilització

Com que Azolla només necessita uns pocs centímetres daigua dolça per a sobreviure, aquesta falguera colonitzà ràpidament loceà Àrtic. A més lespessa capa d Azolla que es va formar provocà una important manca doxigen en les fondàries i per això es va reduir les concentracions de compostos de ferro i van proporcionar més disponibilitat de fòsfor, que era lelement que limitava el creixement d Azolla,

Quan les falgueres moriren i van quedar sepultades al llit marí loxigen va ser escàs. i la descomposició de les falgueres sepultades en els sediments es va veure dificultada i va passar a fossilitzar-se enterrant el seu carboni sota el sòl dels oceans

                                     

1.2. Azolla Final de lesdeveniment

Lesdeveniment va acabar amb lextermini progressiu daquestes falgueres, causada principalment per la intrusió de laigua dels mars i oceans adjacents. Això va fer augmentar la temperatura a lOceà Àrtic en uns 10 °C durant lesdeveniment i fins a 13 °C després dell, amb això augmentà la salinitat matant les falgueres. També va augmentar la temperatura per un increment temporal del transport de calor des del sud i en les concentracions de gasos hivernacle, lfecte es va incrementar per la retroalimentació.

                                     

2. Proves geològiques

El subsòl de lOceà Àrtic té un sediment duns 8 metres de gruixi saprecia el corresponent a Azolla dns pocs mil límetres corresponents a lEocè mitjà.

Sha estimat la durada daquest esdeveniment en 800.000 anys. Coincideix exactament amb una dràstica disminució delsnivells de diòxid de carboni des de les 3500 parts permilió a inicis de lEocè fins a les 650 ppm durant lesdaveniment.

                                     

3. Efectes mundials

Aquesta planta envaí una extensió de 4.000.000 km² doceà durant 800.000 anys, i va reduir el 80% del diòxid de carboni de lèpoca la qual va iniciar un refredament progressiu des de 13 °C a linici de lEocè fins als -9 °C de lactualitat, i la resta del planeta va tenir disminucions similars de la temperatura. Probablement va ser la primera vegada que la Terra va tenir capes de gel en tots dos Pols.

Users also searched:

...