Back

ⓘ Declaració Universal dels Drets Humans




Declaració Universal dels Drets Humans
                                     

ⓘ Declaració Universal dels Drets Humans

El 10 de desembre de 1948, lAssemblea General de les Nacions Unides, reunida al Palau de Chaillot de París, aprovà i proclamà la Declaració Universal dels Drets Humans A). Es tracta dun document de trenta articles en què se subratllen els drets humans considerats bàsics i que sapliquen, sense excepció, a tots els éssers humans. Es tracta del més bàsic duna sèrie de tractats que es van redactar lany 1966 i que completen la Carta Internacional de Drets Humans, que després de ser sotmesa a votació el 1976 es convertí en llei internacional.

El document es va crear com un seguit dobjectius que els governants mundials havien de seguir. Com a llei internacional, és una eina utilitzada sovint per pressionar els governs dels països que no compleixen algun dels seus articles, ja que es tracta dun document dobligat compliment per a tots els estats membres de la comunitat internacional. Per tal de vigilar-ne el compliment lany 2006 es va crear en el si de les Nacions Unides un organisme especial anomenat Consell de Drets Humans de les Nacions Unides.

Lany 2009, el text de la declaració va ser traduït a 370 idiomes la qual cosa va fer que rebés el Rècord Guinness al document traduït a més idiomes del món i lAssemblea va demanar a tots els països membres que publiquessin el text de la Declaració i disposessin que fos "distribuït, exposat, llegit i comentat a les escoles i altres establiments densenyament, sense distinció fundada en la condició política dels països o dels territoris".

                                     

1.1. Història Precursors

La moral i els valors dels drets humans es pot traçar a través de la història de les creences religioses i les cultures arreu del món. El filòsofs europeus de la il lustració van desenvolupar teories sobre el dret natural que van influenciar ladopció de documents com la Bill of Rights o carta de drets que va adoptar el Parlament dAnglaterra el 1689, la declaració de drets Bill of Rights del 1787 de la constitució dels Estats Units i la Declaració dels Drets de lHome i del Ciutadà que va adoptar el 1789 lAssemblea Nacional Constituent francesa.

Durant la Segona Guerra Mundial, el president Franklin Delano Roosevelt, durant el discurs sobre lestat de la Unió del 6 de gener del 1941, va esmentar les quatre llibertats: llibertat dexpressió, llibertat de culte, llibertat de viure sense necessitats i llibertat de viure sense por. Aquests principis tindrien un gran influència en la redacció de la Carta de les Nacions Unides on serien recollits al seu preàmbul, on crida a "reafirmar la fe en els drets fonamentals de lhome, en la dignitat i el valor de la persona humana", i a larticle 55 on demana als estats membres el seu compromís i la promoció del "respecte universal als drets humans i a les llibertats fonamentals de tots, sense fer distincions per raó de raça, sexe, idioma o religió, i lefectivitat daquests drets i llibertats".

Quan les atrocitats comeses pels nazis durant el Tercer Reich van ser conegudes arreu del món després de la fi de la Segona Guerra Mundial, va haver-hi un consens entre la comunitat mundial sobre el fet que la Carta de les Nacions Unides no definia prou clarament els drets a què feia referència. Es va considerar que era necessària una declaració que especifiqués els drets dels individus per tal de donar efectivitat a les disposicions de la Carta en matèria de drets humans.

                                     

1.2. Història Esborrany

El 1947 el jurista canadenc John Peters Humphrey va ser cridat pel Secretari General de les Nacions Unides per treballar en el projecte que esdevindria el principal esborrany de la Declaració. Humphrey va ser nomenat director de la Divisió de Drets Humans del Secretariat de lONU. La Comissió de Drets Humans, un òrgan permanent, va ser constituïda per dur a terme la tasca de preparació del que es va concebre inicialment com una Carta Internacional de Drets. La composició de la Comissió va ser dissenyada per a ser àmpliament representativa de la comunitat mundial amb els representants dels següents països: Austràlia, Bèlgica, República Socialista Soviètica de Bielorússia, Cuba, Egipte, Estats Units, Filipines, França, Iugoslàvia, Índia, Iran, Líban, Panamà, Regne Unit, Unió Soviètica, Uruguai, Xile i Xina.

la redacció van participar com a principals autors: el director de la Divisió dels Drets Humans, John Peters Humphrey, la presidenta de la comissió de redacció de la Declaració, Eleanor Roosevelt, el ponent de la Comissió de Drets Humans Charles Malik, el secretari general adjunt de lONU Henri Laugier, el secretari de la Comissió dels Drets Humans Stéphane Hessel i el membre de la Comissió René Cassin.

                                     

1.3. Història Adopció

La Declaració Universal dels Drets Humans va ser adoptada per lAssemblea General el 10 de desembre del 1948 a una votació que va registrar 48 vots a favor, cap en contra i 8 abstencions: els de la Unió Soviètica i els seus aliats Bielorússia, Iugoslàvia, Polònia, Txecoslovàquia i Ucraïna a més de Sud-àfrica i lAràbia Saudita.

Els estats que van votar a favor van ser: Afganistan, Argentina, Austràlia, Bèlgica, Birmània, Bolívia, el Brasil, Canadà, Colòmbia, Costa Rica, Cuba, Dinamarca, República Dominicana, Egipte, El Salvador, Equador, Estats Units, Etiòpia, Filipines, França, Grècia, Guatemala, Haití, Països Baixos, Islàndia, Índia, Iran, Iraq, Líban, Libèria, Luxemburg, Mèxic, Nicaragua, Nova Zelanda, Noruega, el Pakistan, Panamà, Paraguai, el Perú, Regne Unit, Síria, Suècia, Tailàndia, Turquia, Uruguai, Veneçuela, Xile i Xina. Malgrat limportant paper jugat pel canadenc John Humphrey, el govern del Canadà es va abstenir la votació de lesborrany la Comissió, tanmateix a lAssemblea General votaria a favor.



                                     

2. Estructura i contingut

La DUDH Declaració Universal dels Drets Humans està composta dun preàmbul i 30 articles, que recullen drets de caràcter civil, polític, social, econòmic i cultural. Lestructura de la Declaració va ser introduïda al segon esborrany, preparat per René Cassin a partir del primer esborrany de John Peters Humphrey. Lestructura final va ser influenciada pel codi Napoleònic, inclòs el preàmbul i els principis generals introductoris. Cassin va comparar la Declaració amb el pòrtic dun temple grec, amb fonaments, escales, quatre columnes i un frontó.

  • La segona columna articles 12 a 17 recull els drets de lindividu en relació amb la societat civil i política.
  • La quarta columna articles 22 a 27 recull els drets econòmics, socials i culturals.
  • La tercera columna articles 18 a 21 recull els drets de pensament, de consciència, de religió i llibertats polítiques com el dret dassociació.
  • Els set paràgrafs del preàmbul, explicant les raons per a fer la Declaració, representarien les escales.
  • Els articles 1 i 2 serien els fonaments, recullen principis bàsics sobre els que es basen els drets: la dignitat, la llibertat, la igualtat, la fraternitat i la no discriminació.
  • El cos principal estaria format per quatre columnes
  • La primera columna articles 3 a 11 recull els drets individuals, com el dret la vida o la prohibició de lesclavitud.
  • En el model de Cassin, els tres darrers articles de la Declaració 28, 29 i 30 seria el frontó que lligaria tota lestructura. Aquests articles recullen les condicions i límits amb què aquests drets han dexercir-se i la prohibició dutilitzar els drets en oposició als objectius de les Nacions Unides.
                                     

2.1. Estructura i contingut Preàmbul

La Declaració Universal comença amb un preàmbul, format per set paràgrafs, als que segueixen els articles de la Declaració.

Cadascun dels paràgrafs del preàmbul esmenta una raó per a ladopció de la Declaració.

  • El setè paràgraf assenyala que "una concepció comuna" dels drets i llibertats és de "molt important" per la plena realització daquest compromís.
  • El primer paràgraf afirma que el reconeixement de la dignitat humana de totes les persones és el fonament de la justícia i la pau al món.
  • El cinquè paràgraf relaciona la Declaració amb la Carta de les Nacions Unides que reafirma la fe en els drets humans fonamentals i la dignitat i el valor de la persona humana.
  • El segon paràgraf assenyala que el desconeixement i el menyspreu dels drets humans han originat actes de barbàrie que han ultratjat la consciència de la humanitat i que les quatre llibertats, són proclamades com laspiració màxima de les persones.
  • El quart paràgraf relaciona els drets humans amb el desenvolupament de relacions amistoses entre les nacions.
  • El tercer paràgraf estableix que perquè les persones no es vegin obligades la rebel lió contra la tirania, els drets humans han de ser protegits per lEstat de Dret.
  • El sisè paràgraf assenyala que tots els membres de les Nacions Unides shan compromès a assegurar, en cooperació amb les Nacions Unides, la promoció del respecte universal i lobservança dels drets humans i les llibertats fonamentals.
                                     

3. Importància de la declaració

Encara que no és un document obligatori o vinculant per als Estats, va servir com a base per la creació de les dues convencions internacionals de lONU: el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals. Continua sent una declaració citada àmpliament per professors, universitaris, advocats defensors i pels tribunals constitucionals. Així, la Constitució espanyola de 1978 la reconeix explícitament com una de les fonts del dret espanyol art. 10.2. El 10 de desembre se celebra internacionalment la seva signatura.

Les crítiques apunten justament la no obligatorietat del seu compliment, que provoca que a vegades sigui només una declaració de bones intencions. Altres detractors acusen el document detnocentrisme i no aplicar-se al context musulmà.

                                     

4. Dia dels Drets Humans

Ladopció de la Declaració Universal és una commemoració internacional significativa que se celebra cada any el 10 de desembre, que és conegut com a Dia dels Drets Humans o Dia Internacional dels Drets Humans. La commemoració es fa per individus, grups comunitaris i religiosos, organitzacions a favor dels drets humans, parlaments, governs i les Nacions Unides. Les commemoracions de les dècades solen anar acompanyades de campanyes per estendre la consciència de la Declaració i els drets humans. El 2008 va marcar el 60è aniversari de la declaració i va anar acompanyat dactivitats durant tot lany en relació al tema Dignitat i justícia per tots nosaltres.

                                     

5. Curiositats

Rècord Guinness

Segons el Llibre Guinness de Rècords, la DUDH és el document traduït a més idiomes del món 370 lany 2009.

Monedes deuro

El 2008 el 60 è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans va ser utilitzat al disseny duna moneda commemorativa de 2 euros pels següents països:

  • Itàlia: 5 milions de monedes emeses labril del 2008.
  • Bèlgica: 5 milions de monedes emeses entre abril i maig del 2008.
  • Finlàndia: 1.5 milions monedes emeses loctubre del 2008.
  • Portugal: 600.000 monedes emeses el 15 de setembre del 2008.
                                     

6. Vegeu també

  • Bill of Rights
  • Food First Information and Action Network.
  • Declaració dels Drets de lHome i del Ciutadà
  • Convenció Europea de Drets Humans
  • Declaració dels Drets i els Deures de lHome i del Ciutadà de 1795
  • Consell de Drets Humans de les Nacions Unides
  • Drets Humans
                                     

7. Enllaços externs

  • Els drets humans a Amnistia Catalunya
  • Declaració Universal dels Drets Humans, Nacions Unides, versió en català en línia i en PDF.
  • Pàgina oficial de lAlt Comisionat de les Nacions Unides per als Drets Humans
                                     
  • en la Declaració Universal dels Drets Humans i en tractats internacionals sobre drets humans com ara la Convenció Americana sobre Drets Humans o Pacte
  • discriminació sexual al llarg de la Declaració Universal dels Drets Humans així com per la menció de la igualtat de drets d homes i dones en el preàmbul
  • internacionals i pels principis de l ètica. És el centre de la Declaració Universal dels Drets Humans el principi del qual es deriven tots els altres. La dignitat
  • a un tractament diferent. Aquest concepte és clau en la Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides, en què l objectiu final és proporcionar
  • realitat els drets recollits en la Declaració Universal dels Drets Humans i en les diverses normes que la desenvolupen. Va ser declarat durant la Primera
  • la infància la Declaració Universal dels Drets Humans de Nacions Unides segons la qual tot individu és titular dels drets i llibertats que s hi reconeixen
  • Declaració dels Drets de l Home i del Ciutadà de 1789 Declaració dels Drets de l Home i del Ciutadà de 1793 Declaració Universal dels Drets Humans Llibertats
  • Drets Humans Declaració Universal de Drets Humans Pactes Internacionals de Drets Humans Web del Comitè de Drets Humans Pacte Internacional de Drets Civils
  • Drets Humans de les Nacions Unides Drets humans Oficina de l Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Drets Humans Declaració Universal de Drets

Users also searched:

...

Camí saludable dels drets humans.

La Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides i la Convenció per la Salvaguarda dels Drets humans i de les Llibertats. Estats financers 2013 Banca Privada dAndorra. Altres persones també cerquen. Els 30 anys del Festival Yepes surten al carrer en una. De la comunitat, a fruir de les arts i a participar del progrés científic i dels beneficis que en resultin. Article 27.1. Declaració Universal dels Drets Humans​. Andorra rep el reconeixement de País amic dels drets humans. És ben cert, que molts dels valors laics de la Declaració dels Drets Humans, a Andorra en el marc de la Declaració Universal de Drets Humans de 1948. CANVI MATRÍCULA I COND. IL LEGAL. CONSELL SUPERIOR DE. Efectes de la declaració de nul litat del matrimoni, de separació i de divorci a l​àmbit de la discapacitat, la Declaració universal dels drets humans 1948, la.


...