Back

ⓘ Monumentos de la Música Española




                                     

ⓘ Monumentos de la Música Española

Monumentos de la Música Española és col lecció iniciada el 1941 per Higini Anglès, en la qual es publiquen edicions crítiques dobres de compositors representatius de diferents èpoques i gèneres de la música hispànica. Inclou preferentment volums dobres inèdites amb un sentit unitari i coherent, obres completes dautors, edicions integrals de fonts rellevants i altres composicions de particular interès. Ledició musical de cada volum va precedida per un estudi introductori sobre les obres incloses, el seu context històric i les característiques de les fonts emprades.

                                     

1. Orígens i descripció

És la més coneguda internacionalment de totes les edicions musicals del Consell Superior dInvestigacions Científiques CSIC. Va començar a publicar-se dos anys abans que, el 1943, el mateix Anglès fundés a Barcelona lInstitut Espanyol de Musicologia del CSIC, que va dirigir fins la seva mort el 1969.

Anglès, format en musicologia a Alemània, quan va iniciar els MME es va fixar amb els models europeus similars. El concepte de la col lecció es fixava en els models implantats per la Musicologia centreeuropea del segle XIX, que van fomentar ledició de sèries dedicions musicals històriques, entre elles els anomenats "Monuments", dels quals en van aparèixer de diversos tipus: repertoris de diversos països, sobre un gènere o època concreta, i també Monuments nacionals, per publicar les obres i autors més representatius de cada país.

La intenció dAnglès era publicar com a mínim un volum anual dels MME, dunes 300 pàgines, amb ledició musical precedida per un estudi crític sobre lèpoca corresponent, donant preferència a les obres dels segles XV a XVIII, però, deixant oberta la porta a altres èpoques, especialment la medieval. Segons Anglès, la importància de la història musical espanyola no havia estat prou destacada fins llavors, tot i la meritòria tasca dinvestigadors i institucions particulars, i era nou que per primer cop lEstat espanyol donés suport oficialment una sèrie com MME. Anglès va ser el principal autor de volums per MME durant les tres primeres dècades de la sèrie. Quan va morir el 1969, havien aparegut 31 toms de la col lecció 19 dells seus i el nombre 34, també preparat per ell, va aparèixer el 1971, en edició pòstuma revisada per Miguel Querol i José María Llorens. Des de 1970, tot i els canvis i vicissituds administratives pels quals ha passat la Musicologia en el si del CSIC, la sèrie ha continuat activa fins a lactualitat dins daquesta institució. Lany 2019 es va completar la digitalització de tota la col lecció.

                                     

2. Contingut

Pel que fa al contingut, en lèpoca Anglès els MME van publicar exclusivament música del Renaixement i del segle XVII, i es van iniciar obres completes de grans compositors representativus. La música dels segles XVI i xvii ha seguit ocupant un lloc important dins de la sèrie després dAnglès, tot i que des de la direcció de Querol es van incorporar a més volums amb música de segle XVIII, i en letapa dirigida per Ezquerro es va donar cabuda també la música del segle XIX.

                                     

3. Direcció

Des de la creació de la col lecció, aquesta ha estat dirigida des de Barcelona. El seu primer director fou Higini Anglès i Pàmies 1941-1969. Posteriorment, passà a ser dirigida pels musicòlegs del CSIC Miquel Querol i Gavaldà 1970-1982, Josep Maria Llorens i Cisteró 1982-1988, José Vicente González Valle 1988-1998, Josep Pavia i Simó 1999 i Antonio Ezquerro Esteban 2000-2014. Des del 2014 la col lecció està dirigida per María Gembero Ustárroz, científica titular de la Institució Milà i Fontanals del CSIC.

                                     
  • comptar amb el patrocini de la Academia de Bellas Artes de San Fernando, va ser La ópera española y la música dramática en España en el siglo XIX, apareguda
  • X, Valencia Arquitectura Religiosa, p. 106 Monumentos de la Comunidad Valenciana. Catálogo de Monumentos y Conjuntos declarados e incoados. Tom X, Valencia
  • al legories de les arts com la música o el teatre. El cos central de l edifici es remata amb una gran cúpula octogonal, el tambor de la qual es configura
  • Sucesores de Rivadeneyra 1900. García de Quevedo y Concellón, Eloy De bibliografía burgense Boletín de la Comisión Provincial de Monumentos Históricos
  • mateix José Antonio Primo de Rivera, es va afiliar a la Falange Española En esclatar la Guerra Civil Espanyola, es va traslladar a La Corunya i va col laborar
  • acompañan. La Vanguardia. 1 de febrer de 2005. Almacellas, Josep M. Ràdio Barcelona i la música A: Maestros, amigos, alcahuetes: los modos de educación
  • A. Retana: Historia de la canción española Madrid, Tesoro, 1967 GARCÍA, Fernando Diccionario de la música española e hispanoamericana, 10 tomos. Director

Users also searched:

...