Back

ⓘ Intercanvi kula




Intercanvi kula
                                     

ⓘ Intercanvi kula

El kula, conegut també com a circuit kula o intercanvi kula, és un intercanvi cerimonial que es realitza entre els pobladors de la Nova Guinea.

Comprèn divuit comunitats illenques de larxipèlag de Massim, incloses les illes Trobriand, i involucra milers dindividus. Segons les dades ofertes per Bronislaw Malinowski - que va documentar-ne la pràctica a principis del segle XX -, els participants dins el circuit kula havien de viatjar en les seves canoes alguns centenars de quilòmetres en el sentit que ho imposava larticle que shavia proposat intercanviar amb altres participants del circuit.

Els articles que sintercanvien dins el kula són dos. Els collarets de conquilla que els trobriandesos anomenen veigun o soulava, que circulaven cap al nord a linterior del circuit, sempre en la direcció de les agulles del rellotge. Laltre element són polseres fetes amb petites conquilles que reben el nom de mwali ; el seu sentit de la circulació és invers. Si lintercanvi entre dues persones siniciava amb un collaret soulava, aquell que el rebia estava obligat a correspondre amb un braçalet mwalli.

Les condicions de la participació dins el circuit dintercanvi variaven de regió en regió. Malinowski assenyalava que, a les illes Trobriand, els caps monopolitzaven el kula, mentre que a Dobu qualsevol persona podia participar-hi. Els objectes que sintercanvien del kula són peces sense valor dús - encara que en algunes ocasions, assenyalava Malinowski, són emprades com a adorns corporals en certes celebracions religioses dels trobriandesos -, les mateixes que serveixen per a establir relacions socials i adquirir prestigi social.

Els costums i tradicions que acompanyen aquest intercanvi de dons està curosament prescrit en el sistema cultural dels pobles que en fan part, especialment en tot el que es refereix a les perllongades relacions que sostenen els companys dintercanvi - anomenats karayata -. Lacte de regalar, com escrivia Marcel Mauss en el seu Assaig sobre el do, és un dispositiu que engrandeix el donant, un acte en el qual el do és acompanyat de mostres dexagerada modèstia en què el valor del do és rebaixat visiblement.

El do implica unes fortes relacions de correspondència i hospitalitat, protecció i assistències mútues. Una bona relació kula podia interpretar-se com un matrimoni. Per això, com citava Malinowski en Els argonautes del Pacífic occidental, els trobriandesos solen dir que "una vegada dins el kula, sempre dins el kula".

Els objectes kula rares vegades romanen per molt de temps en possessió de qui els reben. Han de passar-los a altres companys dins del circuit després dun cert període, raó per la qual els mwalli i els soulava estan en constant circulació dins el sistema dintercanvi. Malgrat això, la possessió temporal dels objectes kula porta als seus posseïdors cert prestigi; però, és també lobjecte dintercanvi el que augmenta de valor simbòlic amb les transaccions, tenint cada objecte una història detallada de la seva procedència i els individus que han tingut la possessió daquest objecte. Els caps més importants en lintercanvi poden tenir centenars de companys dintercanvi, mentre que els individus amb menor pes dins la trama social solen tenir-ne una dotzena o menys, depenent de la grandària de les seves xarxes socials.

                                     

1. Referències

  • "Kula in Woodlark". Fieldwork report: Logging or conservation on Woodlark Muyuw island, by Michael Young, Department of Anthropology, Research School of Pacific Studies, Australian National University.
  • Leach, Jerry, i Edmund Leach. The Kula: New Perspectives on Massim Exchange. Cambridge University Press, New York, 1983.
  • Malinowski, B. Argonauts of the Western Pacific: An Account of Native Enterprise and Adventure in the Archipelagoes of Melanesian New Guinea. George Routledge & Sons, Ltd, 1922. Existeix traducció al català: Els Argonautes del Pacífic Occidental. Edicions 62, Barcelona.
  • Damon, F. H. 1980. "The Kula and Generalised Exchange: Considering some Unconsidered Aspects of the Elementary Structures of Kinship". Man new series 15: 267-292.
  • Malinowski, B. 1920. "Kula; the Circulating Exchange of Valuables in the Archipelagoes of Eastern New Guinea". Man 20: 97-105.
  • Mauss, M. The Gift: forms and functions of exchange in archaic societies. London: Routledge, 1990.
                                     
  • depèn, per a cap de les seves necessitats vitals, de la barata o de l intercanvi amb un altre grup. Produeix i recull tot l aliment que necessita. Té
  • de sis gongs suspesos horizontalment canang acompanyen el teatreWayang Kulit També a danses de la cultura islàmica com el Zapin es toca un gong. En
  • dels Maratha representen més del 35 de la població hindú maratha. Els 96 kulin Maratha són guerrers Kshatriya que van establir l imperi Maratha. La comunitat
  • kazakh Toghai Khan, l astròleg Gul Makhdum, Mir Azim fill del notable Rahman Kul i alguns altres, foren executats. La casa de Mir Umar fou saquejada. La
  • amables als missioners portuguesos en un primer moment hi va haver un intercanvi de presents entre ells, i aquests grups es va delectar en la seva fe comuna
  • previs a la invenció del cinema: el teatre d ombres xineses o el wayang kulit en el qual les titelles eren projectades des de darrere d una pantalla
  • història de la institució. Un membre de la classe otomana d esclaus, anomenat kul en turc, podia arribar a tenir un estatus alt. Podien ocupar càrrecs com

Users also searched:

...