Back

ⓘ Institut Espanyol de Musicologia




Institut Espanyol de Musicologia
                                     

ⓘ Institut Espanyol de Musicologia

L Institut Espanyol de Musicologia, originalment i en castellà Instituto Español de Musicología, va ser un institut científic de recerca musicològica fundat per Higini Anglès a Barcelona, lany 1943, com a branca del CSIC, amb la finalitat primordial dimpulsar oficialment els estudis i la investigació musicològica a Espanya, i incentivar lestudi, linventari i ledició crítica de les obres històriques de la música espanyola.

                                     

1. Creació i objectius

LInstitut Espanyol de Musicologia es crea per un Decret ministerial el 27 de setembre de 1943, on se li van assignar una sèrie de següents funcions específiques, que es van convertir en la seva raó de ser:

  • Crear una secció de Folklore espanyol, la qual sencarregaria de recollir i editar científicament la cançó popular de les diverses regions.
  • Publicar Monografies sobre aspectes històrics de lart espanyol.
  • Prosseguir ledició de Monuments de la Música Espanyola iniciada per lInstitut Diego Velázquez.
  • Formar una biblioteca musical especialitzada i crear un arxiu de fotografies i fotocòpies.
  • Organitzar cursos i conferències sobre musicologia.
  • Inventariar la música històrica conservada a Espanya i editar els catàlegs corresponents.

Pel que fa a lobjectiu dinventariar i editar crítica de les obres històriques de la música espanyola, ja des del mateix moment de la seva creació, va dedicar part dels treballs dinvestigació de lInstitut a làmbit de la música tradicional, constituint per això la Secció de Folklore, que posteriorment es convertiria en el Departament dEtnomusicologia, amb lobjectiu de recollir i editar amb rigor científic el llegat musical tradicional espanyol i evitar en la mesura possible la seva pèrdua irreparable.

                                     

2. Història

El IEM va començar a funcionar a Barcelona, on va tenir la seva seu, el gener del 1944, sota la direcció del seu fundador, Higini Angles, i amb la col laboració de lil lustre musicòleg i romanista alemany Hans Spanke 1984-1944 i del compositor i musicòleg català Francesc Pujol 1878-1945, creador de larxiu i biblioteca de l "Orfeó Català" i especialista en lestudi del folklore musical hispànic. El maig de 1944, després de mort de Spanke, sincorpora a lequip el musicòleg Marius Schneider, que fins llavors havia estat el director de la Secció de Fonogrames del Museu Etnològic de Berlín. Lany 1946, el personal adscrit amb caràcter permanent estava format per Higini Angles com a director, José Subirá, cecretari a Madrid, Miquel Querol, secretari a Barcelona, i Marius Schneider, José Antonio de Donostia, Francesc Baldelló, Joan Tomàs i Parés, Emili Pujol i Maria Royo com a col laboradors. Posteriorment, el 1947, es van sumar a lequip Josep Romeu i Figueras i Macario Santiago Kastner, com a col laboradors, i Arcadio de Larrea Palacín i Jaume Moll Roqueta com a becaris.

Per fomentar lestudi de la Història de la Música Espanyola i intensificar la recol lecció de materials destinats la formació del Cancionero Popular Español, es va organitzar durant els primers anys una sèrie de concursos, missions i conferències dàmbit estatal que van ser molt productius. Gràcies a això, es va començar a recollir sistemàticament material bàsic per la investigació musicològica, abastant gairebé tots els arxius i biblioteques espanyols, ordenant i recollint informació sobre música històrica i emprenent importants treballs de camp o missions per recollir la música de tradició oral de tot lestat, sobre la base dunes fitxes perfectament estudiades i dissenyades.

El febrer de 1947, el Consell Superior dInvestigacions Científiques, sempre en un estret contacte amb les universitats, fundava una càtedra de Musicologia la Universitat de Barcelona, nomenant a Higini Angles per dirigir-la, per tal datorgar el convenient rang acadèmic a lespecialitat, fomentar lestudi de la Musicologia i formar investigadors a Espanya. Per aquesta càtedra desfilarien, a més dH. Angles, M. Schneider, M. Querol i J. Romeu.

El 1946 va començar a publicar-se la revista Anuario Musical que es va convertir en lòrgan oficial de lIEM, una publicació que ha continuat editant-se ininterrompudament fins al dia davui.

El 1948, per tal destablir contacte amb els estudis musicals de les diverses regions espanyoles, el IEM va proposar al CSIC nomenar col laboradors honoraris a rellevants personalitats tan rellevants relacionades amb la musicologia, com Nemesio Otaño, Jesús Guridi, Bonifacio Gil García, Manuel García Matos i Nicolas Alvarez Solar-Quintes a Madrid, Josep Ricart i Matas, Frederic Lliurat, Aureli Capmany, Josep Maria Lamaña i Coll, Lluís Millet i Pagès, Joan Amades i Miquel Altisent a Barcelona, David Pujol i Roca a Montserrat, Josep Artero i Aníbal Sánchez Fraile a Salamanca, Miquel Rovira i Serrabassa a Vic, Sixto de Còrdova a Santander, Andres Araiz Martínez a Saragossa, José Uruñuela a Sant Sebastià, Resurrección María de Azkue a Bilbao, Xosé Fernando Filgueira Valverde a Pontevedra, Eduard López-Chávarri i Marco i Vicente García Lacal a València, Norberto Almandoz Mendizabal a Sevilla, Joan Maria Thomàs i Sabater a Mallorca i Manuel Borgunyó i Pla en Tenerife. Lany 1949 sampliava la llista de col laboradors honoraris amb nous nomenaments de destacats musicòlegs estrangers residents a Espanya, i daltres interessats per la musicologia espanyola o amb aportacions valuoses en aquest sentit, com Adolfo Salazar i Miguel Bernal Jiménez a Mèxic, Heinrich Besseler a Heilderberg i Paul Smets a Mainz Alemanya, Gilbert Chasse a New York USA, Henry George Farmer a Londres Anglaterra, Isabel Pope a Cambridge, Mass. USA i André Schaeffner i Alexis Schottin a París França.

El 1948 sincorporen nous fons bibliogràfics històrics la biblioteca musical del IEM. Aquestes noves adquisicions safegeixen al corpus documental filmat i la permanent gestió de compra i intercanvi de llibres i revistes de musicologia, en constant i creixent augment, així com, al considerable material recollit de fitxes biogràfiques i bibliogràfiques sobre músics, manuscrits i impresos musicals existents a Espanya, com a resultat dels treballs de recerca dels membres de lIEM. Complementàriament, sincorpora també nou personal tècnic especialitzat.

El 1949 lIEM es proposa la presidència del CSIC crear una Secció a Madrid. El Consell executiu del Consell Superior dInvestigacions Científiques, el desembre daquest mateix any, va acordar crear a Madrid aquesta secció, amb el nomenament de Josep Subirà i Puig com a cap de la Secció, i Manuel García Matos i Samuel Rubio, com a col laboradors en els àmbits dEtnologia de la Música, el primer, i Música Històrica, el segon. El 1952 Miquel Querol, fins llavors secretari del IEM a Barcelona, va ser nomenat vicedirector daquest i el becari Jaume Moll va passar a ser secretari i col laborador a Barcelona. El 1954 és nomenat Josep Maria Llorens i Cisteró, fins llavors membre de lEscola Espanyola dHistòria i Arqueologia de Roma i col laborador científic de la Biblioteca Apostòlica Vaticana, secretari del IEM. Amb la mort de Josep Subirá, però, el 1980 va cessar la Secció de lIEM de Madrid.

LIEM ha estat present en projectes internacionals com, entre altres, els congressos i edicions de la Société Internationale de Musicologie on Anglès sempre ha col laborat amb la direcció, com també ho ha fet posteriorment Miquel Querol, la preparació al costat de Jepessen i Blume duna nova edició del Musik Lexikon de R. Eitner, lelaboració duna nova 12a edició del Riemann Musik Lexikon, lenciclopèdia Musik in Geschichte und Gegenwart, la New Oxford History of Music, la creació i posteriors treballs del Répertoire International des Sources Musicales RISM, Fonts Artis Musicae, Repertoire Internatioal de Literature Musicale RILM o les noves Sèries dObres Completes Bach, Mozart.

A nivell nacional es va treballar en la tasca editorial dels Monumentos de la Música Española i es va fomentar la traducció de manuals bàsics de musicologia o de ledició del Diccionario de la Música Española Labor, que al costat de la Historia de la Música española i Hispanoamericana de José Subirà, constitueixen encara avui un imprescindible aparell de suport la investigació musicològica espanyola.

LIEM ha estat el bressol on nombrosos musicòlegs catalans i espanyols han rebut la seva formació musicològica com a becaris del CSIC. Entre aquests podem destacar alguns que posteriorment han acabat treballant al mateix IEM o en les unitats dinvestigació en què ha evolucionat, com els actuals investigadors Josep Martí i Pérez, Josep Pavía, Antonio Ezquerro, que també és el responsable del RISM a Espanya; o en altres centres i universitats espanyoles, com el Francesc Bonastre i Bertran Catedràtic de Musicología de la Universitat Autònoma de Barcelona, Antonio Martín Moreno Catedràtic de Musicología de la Universitat de Granada, María del Carmen Gómez Muntané Profesora de Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, Maria Ester-Sala Departament de Música de la Generalitat de Catalunya, entre altres.

                                     

3. Direcció

Higini Anglès va ser el fundador i el primer director de lIEM, des de la seva creació el 1943 fins la seva mort, el 1969. En aquest moment li van succeir en la direcció, seguint la línia i enfocament marcats per ell, en primer lloc, Miquel Querol fins a lany 1982 i immediatament després Josep Maria Llorens i Cisteró fins al 1984, data en la qual, a causa dun procés de reestructuració de tots els centres del CSIC a Espanya, van ser suprimits molts Instituts dinvestigació, reduint-se duna manera radical el seu nombre.

                                     

4. Evolució posterior

En 1984 lInstitut Espanyol de Musicologia, és suprimit com a tal, com a conseqüència dun procés de reestructuració de tots els centres del CSIC, en el qual van ser suprimits molts Instituts dinvestigació. A causa daquest procés, lIEM, juntament amb altres instituts dHumanitats del CSIC de Barcelona, allotjats la "Institució Milà i Fontanals", passen a ser "Unitats Estructurals dInvestigació" UEI, integrades en un sol institut que conservaria lantiga denominació d "Institució Milà i Fontanals". Daquesta manera lIEM es reestructura en la Unitat Estructural dInvestigació de Musicologia UEI de la Institució Milà i Fontanals del CSIC, on està ubicada. El 1994, després duna nova reestructuració general del CSIC, passa a convertir-se en el Departament de Musicologia de la Institució Milà i Fontanals.

                                     

5. Publicacions

  • Música Hispánica, Serie A: Canción Popular 1 vol. 1952, Serie B: Polifonía 3 vols. 1953 ss., Serie C: Música de Cámara 15 vols. 1952 ss.
  • Monografías 6 vols. 1946 ss.
  • Cancioneros Musicales de Poetas del Siglo de Oro 4 vols. 1975 ss.
  • Catálogo Musical de la Biblioteca Nacional de Madrid 3 vols. 1946 ss.
  • Anuario Musical des de 1946
  • Cancionero Popular Español 5 vols. 1951 ss.
  • Monumentos de la música española des de 1941
                                     
  • nomenat professor d història de l art a l Institut francès a Espanya en 1922. Tot i que en principi volia dedicar - se a la musicología aquesta intenció es va
  • antiga. Destaquen els seus treballs com a col laborador a l Institut Espanyol de Musicologia del Consell Superior d Investigacions Científiques. Com a
  • Digital d Història de l Art Hispànic és un projecte dirigit pel Departament d Història de l Art i Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, coordinat
  • amb la musicologia a nivell internacional i fou el fundador dels estudis musicòlegs als Països Catalans i a Espanya. També destacà com a editor de música
  • de València violoncel i musicologia Tolosa de Llenguadoc i Amsterdam, viola d arc. És professor de violoncel i viola de gamba encara que la seua major
  • Filologia Universitat de Barcelona i doctor en Musicologia Universitat Autònoma de Barcelona amb una tesi sobre les cançons Wunderhorn de Gustav Mahler.
  • l estudi de la Guerra Civil i les relacions hispano - italianes més recents, i els estudis de musicologia sobre Tomás Luis de Victoria i Cristóbal de Morales

Users also searched:

...

COR INTERNACIONAL ANDORRA AND Comú ando.

El flamenc de la música espanyola en format de veus piano a lInstitut Andorrà dEstudis Musicals i al llicencia en música i musicologia en lespecialitat.


...