Back

ⓘ Antic campanar de la Plaça (Llançà)




Antic campanar de la Plaça (Llançà)
                                     

ⓘ Antic campanar de la Plaça (Llançà)

L Antic campanar de la Plaça o Torre de la Plaça és una obra romànica de Llançà inclosa a lInventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Situat a lextrem nord-est del nucli antic de la vila, al sud-oest del nucli urbà de la població de LLançà. La torre ocupa el sector septentrional de la plaça Major, a uns trenta metres de distància de lactual església de Sant Vicenç de Llançà.

                                     

1. Descripció

Es tracta de lúnic vestigi conservat de lantiga església medieval de Sant Vicenç, actualment desapareguda. És una torre de planta quadrada, amb la coberta piramidal de quatre vessants i distribuïda en dues plantes. La porta daccés, que ocupa tota lamplada del mur de llevant de la construcció, és darc apuntat i està bastida amb pedra desbastada i lloses de pissarra, disposades a sardinell. Els quatre paraments presenten, al pis superior, dues finestres darc apuntat bastides en pedra i, damunt seu, un parell dòculs també de pedra. A les façanes de tramuntana i migdia, sota les finestres anteriors, hi ha dues obertures més darc rebaixat. Es conserva una altra obertura la part inferior del parament de migdia i, en general hi ha diversos forats de bastida. El cloquer presenta un coronament de merlets esglaonats refet. Linterior de la torre mostra testimonis de reformes tardanes a les quals pertanyen les voltes actuals. La de la planta baixa és bastida amb pedruscall, mentre que la superior és rebaixada i bastida amb maons disposats a pla.

La construcció és de rebles de pissarra i argamassa, amb lloses treballades bastament als angles.

                                     

2. Història

El lloc i lesglésia de Llançà són documentats des del segle x com a possessió dels monestir de Sant Pere de Rodes. Lany 974 el compte Gaufred dEmpúries i el seu fill Sunyer, bisbe dElna, donaren al cenobi un territori adjacent al que ja posseïa labadia la vall de Llançà. Del mateix any 974 és una epístola del papa Benet VI a labat Hildesind en la qual es confirmen les possessions del cenobi, entre les quals l"Ecclesiam sancti Vincentii quae est in valle Laciani". Aquests dominis, també amb lexpressa menció de lesglésia de Sant Vicenç de Llançà, es tornà a confirmar per un precepte del rei Lotari de lany 982 i una epístola del papa Joan CV del 990. Labadia de Sant Pere de Rodes gaudí de tots els drets jurisdiccionals sobre Llançà; en un document del 1455 es fa constar que un dels monjos ostentava el càrrec de paborde de Llançà, títol que encara existia dins la comunitat lany 1807. El més probable és que lesglésia romànica anterior a lactual es drecés al costat del cloquer descrit. Lactual parròquia, al sector de ponent de la plaça, és de la segona meitat del segle xviii -els anys 1760 i 1765 figuren la portalada- i sedificà en bona part en el lloc que ocupava el castell-palau de l abat.

La torre va ser reformada lany 1891 amb la col locació de campanes, la qual cosa va afectar part de lestructura original del campanar, ampliant els finestrals de la façana que dona la plaça. Aquestes encara repicaren fins a lany 1912-15, quan finalment fou aixecat el campanar que hi ha la parròquia, quedant laltre en desús.

Durant els anys 80, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona, conjuntament amb el Ajuntament de Llançà, endegaren un projecte de neteja i restauració de ledifici. En aquesta intervenció es varen treure els diferents cables elèctrics que es recolzaven la torre, es restauraren les arestes, buits, finestres i murs interiors i es reparà la coberta. Per últim es va fer una neteja a fons tant de linterior com de lexterior.

Actualment està rehabilitat i sutilitzà tant de oficina de turisme com a sala dexposicions.

La torre tenia adossada una casa la part inferior del costat occidental i nhavia tingut una altra a llevant, que fou enderrocada fa uns anys, guanyant així espai públic i dignificant la construcció.