Back

ⓘ Restes del martinet de la Cardona




                                     

ⓘ Restes del martinet de la Cardona

Les Restes del martinet de la Cardona és una obra de Maçanet de Cabrenys inclosa a lInventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

                                     

1. Descripció

Situat al sud del nucli urbà de la població de Maçanet de Cabrenys, a tocar la riera de la Fraussa i el mas de La Cardona.

Es tracta de les restes dun martinet destirar ferro cobertes de vegetació i situades a tocar el curs de la riera, de la que agafava aigua per al seu funcionament. De fet es conserva lestructura on es feia voltar la roda. És de planta més o menys rectangular i presenta un encaix central vertical on es situava el mall que picava el ferro. El metall es situava damunt duna enclusa de pedra situada la part inferior de lencaix. la part superior de lestructura hi ha un encaix rectangular probablement utilitzat per la biga de fusta que sostenia el mall.

La construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar, lligada amb morter i disposada en filades més o menys regulars. Als angles i la part superior de lestructura hi ha carreus de pedra ben desbastats. Les refeccions són efectuades amb fragments de maons.

                                     

2. Història

La primera menció històrica del martinet és al 1628 quan lamo del mas La Cardona va vendre a Bartomeu Robert, un quart de vessana de terra per construir ledifici situant-lo a tramuntana del mas mencionat i al peu de la ribera de Fraussa o de la Vila.

Vers el 1642, Bartomeu Aniol Robert, va tenir un plet amb en Francesc Cardona, perquè aquest acusava a Robert de haver tallat un roure propietat den Cardona i de que les rodes del martinet ocupaven terra fora els límits que li pertocaven. Tots dos arribaren a un pacte pel qual en Cardona venia terra a ambdues bandes del martinet, tot a vora del Fraussa.

Posteriorment, al 1743, es té constància de que Josep Robert llogà al traginer Andreu Camó la casa del martinet, amb el seu rec, resclosa i botàs i totes les posts necessàries, amb un mall i ferramenta, per el temps de 5 anys i amb els pactes següents:

"1. Que larrendatari, pel seu compte ha de posar a punt per treballar dit martinet, amb el mall d estirar i botiga per fer claus.

2. Que larrendatari hagi de fer un mall nou, abans que sacabi larrendament, pagant-li larrendador el seu valor, conforme serà estimat.

3. Que el preu de larrendament, serà el salari dun clavetaire de fer claus i estirar.

4. Que larrendatari tingui cura de la conservació de ledifici, rec, resclosa i eines del dit martinet."

Lany 1753 es documenta la venda del martinet, propietat de Josep Robert i el seu fill Francesc, tots dos moliners, a en Jaume Saguer, traginer i al seu fill Pere Saguer, clavetaire. Des daquest moment el martinet adoptarà el nom de Martinet den Saguer.

Vint anys després, es documenta que Jaume Saguer, clavetaire, compra laltra meitat del martinet la viuda de Josep Saguer, que és la seva cunyada, Maria Saguer i Pumarola. En la compra també sinclou més de la meitat de les eines i arreus destirar ferro i la meitat del tros de terra de sobre el botàs pel preu de 280 lliures.

Vers el 1808 es té constància que el propietari era Pau Saguer, fabricant de claus. El 1833 estava llogat a Damià Banazet, que era lexplotador de la Farga de lOlivet. Més tard, el 1850, quan el propietari és Pere i Abdon Saguer, el martinet és arrendat a Felip i Rafael Delclòs.

Finalment el martinet cessà la seva activitat vers 1870 i nomes sutilitzà com a taller de ferrer, per en Janot de La Cardona, que hi va fabricar petits claus i tatxes fins al 1910.