Back

ⓘ Obres de lInstitut dEstudis Catalans




                                               

Anuari de la Societat Catalana de Filosofia

L Anuari de la Societat Catalana de Filosofia és una publicació de la Societat Catalana de Filosofia, filial de lInstitut dEstudis Catalans. En un primer moment, només aparegué un volum de la publicació lany 1923, amb treballs de Ramon Turró, Pere Coromines, Jaume Serra i Hunter, Georges Dwelshauvers, Bartomeu Xiberta i Roqueta, Tomàs Carreras i Artau, Adam Gottron i daltres, a més duna crònica de les tasques de la Societat i del moviment filosòfic als Països Catalans i duna bibliografia. Calgué esperar la recuperació de la Societat Catalana de Filosofia per tal que el 1988 sen reprengués ...

                                               

Atles Lingüístic del Domini Català

L Atles lingüístic del domini català és una obra iniciada per un equip dinvestigadors dirigits per Joan Veny, que esdevé posteriorment un projecte de lInstitut dEstudis Catalans. Parteix duna reformulació dun antic projecte de Francesc de Borja Moll i de Manuel Sanchis Guarner de confeccionar la part corresponent la llengua catalana de l Atlas lingüístico de la Península Ibérica, ideat per Ramón Menéndez Pidal i dirigit per Tomás Navarro Tomás, que no va reeixir. Sinscriu dins la geolingüística, mètode dinvestigació dialectal que, basat en les contestacions a un qüestionari prèviament esta ...

                                               

Diccionari de la llengua catalana de lIEC

El Diccionari de la llengua catalana de lInstitut dEstudis Catalans és el diccionari de català de lInstitut dEstudis Catalans i, per tant, el diccionari normatiu i referència de la llengua catalana, juntament amb el diccionari normatiu valencià de lAVL. És un diccionari monolingüe i de definicions. Com a obra normativa que és, "estableix la forma i el significat de les paraules reconegudes com a pròpies i generals de la llengua catalana".

                                               

Diccionari descriptiu de la llengua catalana

El Diccionari descriptiu de la llengua catalana és un projecte lexicogràfic de gran abast que desenvolupat per lInstitut dEstudis Catalans entre 1998 i 2016, i que té com a objectiu la reunió sistemàtica de dades sobre el lèxic català i llur presentació en forma de diccionari. El DDLC pren com a referència descriptiva exclusiva els materials lèxics reunits en el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana, que té un abast temporal de 1833 a 1988. El DDLC també recull, com a material complementari, informacions procedents de la base de dades lexicogràfica BDLex, formada per 13 dicci ...

                                               

Diccionari General de la Llengua Catalana

El Diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra és un diccionari català, publicat per primera vegada en fascicles lany 1931 i com a volum únic lany 1932. Va ser el diccionari normatiu del català durant 63 anys, fins al 1995 que aparegué la primera edició del Diccionari de la llengua catalana de lIEC.

                                               

Estudis Romànics

Estudis Romànics és una revista especialitzada que fou fundada en 1947 per Ramon Aramon. Després duns anys de publicació irregular, sen reprengué la publicació regular lany 2000 amb el número 22. El número 21 conté els índexs generals dels vint primers volums. Des de lany 2000 fins a 2014 fou dirigida per Antoni Badia i Margarit, membre emèrit de la Secció Filològica de lIEC, A partir del número 26 2004 fou codirigida per Joan Veny, que nés el director actual junt amb José Enrique Gargallo de director adjunt. La direcció de la revista compta amb la col laboració del Comitè de Redacció i la ...

                                               

Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord

El Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord és un document editat lany 2007 per la Universitat de Perpinyà i lInstitut dEstudis Catalans que fixa normativament la toponímia de la Catalunya del Nord. També canvia ladscripció comarcal tradicional dalguns pobles cerdans, concretament els situats al voltant del coll de la Perxa, que passen a ser conflentins. Una altra novetat és lelevació dels Aspres la categoria de comarca, on prèviament havia rebut lestatus de sub-comarca del Rosselló. El document que és una primera proposició per part de lIEC és bilingüe, en català i francès. El 2015 ...

                                               

Normes ortogràfiques

Les Normes ortogràfiques són un conjunt de 24 regles promulgades per lInstitut dEstudis Catalans a data del 24 de gener del 1913, amb les quals hom intentà regularitzar el sistema ortogràfic del català. Van néixer de la necessitat de modernitzar, depurar i normativitzar la llengua literària i escrita. Aquestes normes van marcar les regles del català modern, que sequiparava així a les altres llengües europees i el feien apte per al conreu de tots els gèneres literaris i per a tots els àmbits de la comunicació: premsa, ciència, administració, educació, legislació i comerç. Per a lestabliment ...

                                               

Butlletí de la Institució Catalana dHistòria Natural

Butlletí de la Institució Catalana dHistòria Natural és la publicació oficial de la Institució Catalana dHistòria Natural, i en surt un número cada any. Fou publicada per primer cop el gener del 1901 fins al 1936. La seva publicació es va interrompre fins al 1949, quan aparegué el volum 37, tot commemorant el cinquantenari de lentitat. A les seves pàgines han aparegut nombrosos treballs originals, dedicats a les diferents branques de les ciències naturals. El 2004 es publicà el nombre 72.

Users also searched:

...

Conferències DEMCAT, el Diccionari Enciclopèdic de Medicina en.

El nou Diccionari general de lesport sha presentat aquesta tarda en un acte presidit de parla catalana i el Termcat nha normalitzat més de 1.500 termes. per esports i un índex general per a cada llengua dequivalència. Classificació Internacional de Malalties CASS. La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de arran de la promesa de la creació duna càtedra de llengua catalana. de la seva dedicació a lestudi de la llengua i la presentació del Diccionari.


...