Back

ⓘ Sant Vicenç de Llançà




Sant Vicenç de Llançà
                                     

ⓘ Sant Vicenç de Llançà

Sant Vicenç és una església al bell mig del nucli antic de la població de Llançà, a lextrem sud-oest del nucli urbà. El temple ocupa en gran part el solar de lantic castell-palau dels abats de Sant Pere de Rodes. Està catalogada a lInventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

                                     

1. Arquitectura

Església duna nau amb capelles laterals i capçalera orientada a ponent. Aquesta estructura és poligonal a linterior i carrada exteriorment. La nau està coberta per una volta de canó decorada amb llunetes i fragmentada per diversos arcs torals, recolzats en pilastres adossades als murs laterals, que alhora estan unides per una cornisa motllurada a lalçada dels capitells. Labsis i les capelles laterals estan coberts per voltes darestes, tot i que la del presbiteri està decorada amb llunetes i fornícules motllurades. Les capelles sobren la nau mitjançant arcs de mig punt recolzats als murs laterals i acabats amb cul de llàntia. Una de les capelles laterals de la banda de tramuntana més llarga que les restants. És coneguda com la capella del Santíssim o capella Fonda, i està construïda als baixos de la torre medieval de lantic castell de Llançà. Està coberta per una volta daresta amb llunetes decorada i motllurada. Les tribunes corregudes situades damunt les capelles també presenten voltes darestes i estan comunicades amb el cor a través de dues portes rectangulars, emmarcades amb carreus de pedra ben desbastats. Estan delimitades amb baranes dobra a manera de balustres, que substitueixen les originals en fusta. El cor, situat al peus de la nau, està sostingut per una gran volta daresta recolzada als murs laterals. A banda i banda de labsis hi ha dues sagristies, amb petites voltes de canó emblanquinades, decorades amb motllures de llunetes, arcs torals i petxines. Al frontis del temple, situat la banda de ponent de la plaça Major, hi ha una portalada monumental la que saccedeix mitjançant una llarga escala de pedra que la comunica amb la plaça, situada a un nivell molt inferior que el temple. La porta és darc de mig punt i està flanquejada per dues columnes circulars amb grans capitells ornamentats. Les columnes sostenen un entaulament rematat per una motllura semicircular que presenta la data 1760 gravada. Damunt daquest entaulament hi ha una gran fornícula amb la imatge de Sant Vicenç, feta per Domènec Fita en pedra de Girona. Tota la portalada està profusament decorada amb motius ornamentals en relleu extrets del llenguatge clàssic. La porta de fusta està gravada amb la data 1765. la part superior del parament hi ha un rosetó de pedra amb vitralls de colors. La façana està emmarcada per dos grans contraforts. A langle nord-oest del temple saixeca la torre del campanar, de base quadrangular i amb la part superior octogonal, que presenta arcades de mig punt i coberta cupular.

La construcció és bastida amb pedra desbastada lligada amb morter de calç i amb carreus a les cantonades, tot i que la façana està arrebossada. Linterior del temple també està arrebossat i pintat.

                                     

2. Història

El lloc i lesglésia de Llançà apareixen en la documentació des del segle x com a possessió de labadia de Sant Pere de Rodes. Així, lany 974 el comte Gaufred dEmpúries i el seu fill Sunyer Bisbe dElna donen al cenobi unes propietats adjacents a les que ja posseïa la vall de Llançà. Del mateix any 974 és una epístola del papa Benet VI a labat Hildesind en la qual es confirmen les possessions del monestir, entre les quals l" Ecclesiam sancti Vicentii quae est in valle Lanciano ". Aquest domini es torna a confirmar en un precepte del rei Lotari de lany 982 i per una butlla papal de Joan XV de lany 990.Labadia de Sant Pere de Rodes gaudí de tots els drets feudals sobre Llançà. En un document del 1455 es fa constar que un dels monjos de la comunitat tenia càrrec de paborde de Llançà, títol encara existent lany 1807.

La bonança econòmica degut la gran producció de vi i loli, va animar a lenderrocament de lantiga església romànica i a aixecar una de nova més gran i majestuosa entre els anys 1690-1765 a linterior del nucli envoltat per les muralles, concretament en un espai conegut com la Corralassa. Amb aquesta finalitat, es van adquirir dues cases veïnes per a enderrocar-les i afegir aquest espai la nova església. Una daquestes cases era lantic castell-palau dels abats de Sant Pere de Rodes.

La consagració de la nova església va tenir lloc el 7 de gener de 1730, tot i que no estava completament acabada. És curiós el comentari que fa sobre lesglésia Francisco de Zamora, amb motiu de la seva visita Llançà lany 1790: Las calles no valen nada, como tampoco la iglesia, en la que, entre altares, tribunas y estatuas en las pilastras, hay un pinar.

Lany 1782 es va encarregar un monumental retaule barroc a lescultor Vicenç Real, de la ciutat de Vic, lany 1787 es va adquirir lorgue, la calaixera, imatges, etc.

Durant la Guerra Civil espanyola, va ser destruïda i convertida en caserna. Un cop acabada la guerra va ser restaurada i restituït el culte.