Back

ⓘ Asil Vilallonga




Asil Vilallonga
                                     

ⓘ Asil Vilallonga

Edifici situat al límit de leixample, a davant de la carretera de Roses, el que era els afores de la ciutat en el moment de la seva construcció. És un edifici situat a tres façanes de planta en forma de U, construït al voltant dun pati. Aquest pati està envoltat per un mur de tanca amb vuit obertures seguint el motiu darc rebaixat, que apareixia a ledifici de lesglésia-convent preexistents en aquest lloc. Aquests arcs apareixen també en els dos cossos laterals. La porta central està coronada per llinda i frontó.

Consta de planta baixa i dos pisos. la planta baixa trobem els arcs rebaixats i enreixats, comentats anteriorment, i al primer pis unes finestres rectangulars emmarcades que es repeteixen en el pis superior. Els dos pisos estan separats pel que sembla una motllura, però que en realitat és una canal per passar-hi els cables de la llum. Sobre daquesta es troben unes petites obertures, a sota de cada finestra per ventilació. Cornisa i voladís que donen la terrassa. La façana saixeca com un llenç que es sobreposa a les restes del convent dels monjos de Sant Pere de Rodes, per tal de conformar la nova alineació de la carretera de Roses que va partir en dos aquell conjunt. La façana del carrer del Mar és molt més irregular i menys cuidada, amb la cantonada reforçada per carreus.

                                     

1. Història

Impulsat i finançat per lindustrial del ferro Marià Vilallonga i Gilupó. Bastit sobre les restes de lantic convent dels monjos benedicitins de Sant Pere de Roda es va construir en dues fases: la primera lany 1877, que consistí en la reforma de lantiga església per convertir-la en la capella dels desamparats i la construcció de la gran façana per conformar la nova a lineació de la carretera. la segona fase, lany 1884, es reformà lantic i inacabat palau de labat per convertir-lo en lala oest de lasil i accés principal al recinte.Lany 1999 va ser reformat per la Fundació de lAsil Vilallonga per tal dadaptar-los als seus usos actuals.