ⓘ Free online encyclopedia. Did you know? page 474




                                               

Càrcer

Càrcer és un municipi del País Valencià situat la comarca de la Ribera Alta, la Vall de Càrcer. Degut al desenvolupament demogràfic i urbanístic de lúltim segle, el casc urbà dAlcàntera de Xúquer es troba en lactualitat unit amb el de Càrcer, for ...

                                               

Cotes

Cotes és un municipi del País Valencià situat la comarca de la Ribera Alta. Limita amb Alcàntera de Xúquer, Antella, Càrcer, Sellent i Sumacàrcer la mateixa comarca; amb Anna i Xella la comarca de la Canal de Navarrés.

                                               

LÈnova

LÉnova és un municipi del País Valencià situat la comarca de la Ribera Alta. Fins al febrer del 2021 el nom del municipi sescrivia amb accent obert, lÈnova, forma que no sajustava la pronúncia tradicional dels habitants del poble i de la contorna ...

                                               

Gavarda

Gavarda és un municipi del País Valencià situat la comarca de la Ribera Alta. Limita amb Alberic, Alcàntera de Xúquer, Antella, Beneixida, Càrcer i Castelló de la Ribera.

                                               

Manuel

Manuel és un municipi del País Valencià que es troba la comarca de la Ribera Alta. Limita amb lÈnova, la Pobla Llarga, Sant Joanet, Senyera i Castelló de la Ribera ; i amb Xàtiva.

                                               

Massalavés

Situat entre el riu dels Ullals o Verd i la Séquia Reial del Xúquer. La superfície és plana, formada per sediments quaternaris, i a una altitud mitjana de 30 msnm, sense cap accident geogràfic digne de destacar. El poble està emplaçat damunt dun ...

                                               

Montroi

Montroi és un municipi del País Valencià que es troba la comarca de la Ribera Alta. Limita amb Llombai, Real de Montroi, Torís i Montserrat ; i amb Dosaigües.

                                               

Rafelguaraf

Rafelguaraf és un municipi del País Valencià situat la comarca de la Ribera Alta. Limita amb Carcaixent, lÈnova i la Pobla Llarga la mateixa comarca; amb Barxeta i Xàtiva la Costera; i amb Simat de la Valldigna la comarca de la Safor.

                                               

Real (Ribera Alta)

Real, tradicionalment conegut com a Real de Montroi, és un municipi del País Valencià situat la comarca de la Ribera Alta. Limita amb Llombai, Montserrat i Montroi, la mateixa comarca, i amb Dosaigües, la Foia de Bunyol.

                                               

Sant Joanet

El terme 1.9 km² és totalment pla, regat pel riu dAlbaida i les séquies de Montolivet, Foies i Major, i pràcticament tot ell dedicat a lagricultura en règim de minifundisme. El seu terme municipal limita amb els de Manuel, la Pobla Llarga, Senyer ...

                                               

Sellent

La Font del Pinar Situada la muntanya del "Tossal", a laltre costat del riu Sellent. Compta amb una zona doci i recreativa amb un cobert amb barbacoa-paelleros. Igualment disposa de bancs, servicis, aigua de la Font, per a poder passar un dia en ...

                                               

Senyera (Ribera Alta)

Senyera és un municipi del País Valencià situat la comarca de la Ribera Alta. Limita amb Manuel, la Pobla Llarga, Sant Joanet i Castelló de la Ribera la mateixa comarca.

                                               

Benicull de Xúquer

Benicull de Xúquer és un municipi del País Valencià que es troba la comarca de la Ribera Baixa. Limita amb Corbera i Polinyà de Xúquer la mateixa comarca; i amb Alzira la comarca de la Ribera Alta.

                                               

Corbera

Des de València, sarriba a esta localitat per la N-332, per a enllaçar amb la CV-509 i després amb la CV-510.

                                               

Favara

El poble està situat la falda septentrional de la serra de Corbera. La superfície del terme té forma romboïdal, molt accidentada, amb un petit sector al nord-est que penetra en la plana litoral del delta del Xúquer, cobert de marjals. Les altures ...

                                               

Fortaleny

El poble de Fortaleny va ser fundat el 26 de gener de 1239, dia en què Jaume I va fer entrega a Guillem de Rocafull de diverses jovades de terra perquè foren explotades pels Germans Hospitalaris de Sant Antoni Abat extret del llibre de Mossén And ...

                                               

Llaurí

El terme municipal de Llaurí limita amb les següents localitats: Alzira, Corbera, Cullera, Favara, Fortaleny i Sueca.

                                               

Polinyà de Xúquer

El terme de Polinyà és eminentment pla i està situat la plana al luvial formada pel riu Xúquer. La pràctica totalitat del seu territori està dedicat a lagricultura de regadiu. Des de València, saccedix la localitat a través de la N-332 per a enll ...

                                               

Riola

El terme municipal de Riola limita amb les següents localitats: Corbera, Fortaleny, Polinyà de Xúquer i Sueca.

                                               

Almiserà

Saccedix a Almiserà des de lautovia CV-60 després de creuar el municipi de Llocnou de Sant Jeroni.

                                               

Barx

Es pot accedir a Barx per la comarcal CV-675 des de Simat després de superar un estret i perillós port de muntanya, o bé des de Gandia.

                                               

Beniarjó

Es pot accedir a Beniarjó per la carretera CV-680 que ve de Gandia, al nord, passant per Almoines. També creua el municipi lautopista AP-7, a escassa distància del nucli urbà, tot i que laccés més pròxim està a Oliva. Antigament el tren Alcoi-Gan ...

                                               

Benifairó de la Valldigna

El terme, de 20.1 km² situat entre la Serra de les Agulles i el massís del Mondúber, té una zona plana i una altra de muntanyosa. Leix vertebrador és el riu Vaca, habitual punt dinici dexcursions als principals paratges de la zona com ara el mone ...

                                               

Beniflà

Beniflà és un municipi del País Valencià la comarca de la Safor. El poble, de reduïdes dimensions i forma allargada, forma conurbació amb Beniarjó.

                                               

Benirredrà

Situat la Safor, al vessant est de la serra Falconera. El terme municipal, de tan sols 0.4 km², és un dels més menuts del País Valencià i està totalment envoltat pel de Gandia. La superfície del terme és plana, amb petites ondulacions per loest. ...

                                               

Castellonet de la Conquesta

En les immediaciones hi ha el tossal de Castellonet amb restes dun poblat ibèric aixecat sobre un anterior del Bronze. En 1249 Castellonet era una alqueria depenent del castell de Borró, annex de Palma. En 1545 fou venuda per Valerià Boïl a Mique ...

                                               

Daimús

El topònim prové de làrab dāmús o daymús que significa cova o aljub. Hi ha evidències dassentament romà en lHort del Comte i el sepulcre de Baebiae Quietae que podria haver estat la ciutat romana dArtemision. En qualsevol cas, lorigen del poble a ...

                                               

Guardamar de la Safor

Guardamar de la Safor és una població del País Valencià la comarca de la Safor. També és coneguda com lAlqueria de Guardamar o, més rònegament, com lAlquerieta.

                                               

Llocnou de Sant Jeroni

Excavacions fetes al jaciment conegut com la Vinya de la Guapa, datat en els anys 40-80, han tret la llum restes romanes. També és romana la vil la de la Sort, a on shan fet importants troballes ceràmiques. En tot cas, el poble té lorigen en una ...

                                               

Miramar

Fou un llogaret musulmà pertanyent la jurisdicció del castell de Bairén. Després de la conquesta fou donat a Sanxo Ximenis. En 1535 va passar a pertànyer al ducat de Gandia i eixe mateix any va obtindre independència eclesiàstica. En el segle xvi ...

                                               

Palma de Gandia

El terme municipal de Palma de Gandia limita amb les següents localitats: Ador, Alfauir, Beniarjó, Beniflà, Gandia, Potries, Real de Gandia i Ròtova, totes elles de la comarca de la Safor.

                                               

Palmera (Safor)

El terme municipal de Palmera limita amb les següents localitats: Alqueria de la Comtessa, Bellreguard, Miramar i Piles, totes elles de la mateixa comarca, la Safor.

                                               

Piles

Piles, també conegut com a Piles de Mar, és un municipi del País Valencià la comarca de la Safor. El seu terme municipal limita amb les següents localitats: LAlqueria de la Comtessa, Miramar, Oliva i Palmera. Té un clima mediterrani. Des de Valèn ...

                                               

Potries

Potries és un municipi del País Valencià la comarca de la Safor. Es troba a 64 km al sud de la ciutat de València, a 7.5 km al sud de Gandia, a 37.6 km al nord de Dénia, a 40.8 km a lest de Xàtiva i a 110 km al nord dAlacant. El seu terme municip ...

                                               

El Real de Gandia

Situat en lHorta de Gandia, el relleu està definit per una plana sedimentària compresa entre el llit del riu Serpis i els primers contraforts de la Seerra del Mondúber. El riu tanca el terme per la seua banda sud-est, mentre que la serra ho fa pe ...

                                               

Ròtova

Ròtova és un municipi del País Valencià situat la comarca de la Safor, situat a nou quilòmetres de Gandia, la vora de lautovia CV-60 a lOlleria, en un lloc de pas tradicional entre les comarques costaneres i linterior valencià i peninsular. Des d ...

                                               

Benaixeve

Shi accedix per lautovia A-3 València-Madrid desviant-se a Utiel en direcció Benaixeve-Toixa i després de recórrer uns 30 quilòmetres. També shi pot anar des de València per la CV-35 València-Ademús desviant-se cap a Benaixeve a laltura de Toixa ...

                                               

Bugarra

Des de València saccedix la localitat prenent la CV-35 i enllaçant en acabant amb la CV-376 i la CV-377. Un trajecte alternatiu és prendre la carretera Madrid a Xest; eixir de Xest en direcció a Llíria i prendre la direcció a Pedralba per la CV-3 ...

                                               

Figueroles de Domenyo

Es té accés, des de València, a través de la carretera CV-35 per a enllaçar amb la CV-345.

                                               

La Llosa del Bisbe

Es té accés, des de València, a través de la carretera CV-35.

                                               

Xestalgar

Des de València, saccedix la localitat per la CV-35, agafant després la CV-376 i la CV-377 per Llíria i Pedralba. Una altra possibilitat és accedir-hi per la A-3, prenent després la CV-370 i finalment la CV-379.

                                               

Xulilla

Xulilla, abans Xulella és un municipi del País Valencià que es troba la comarca dels Serrans. Té 676 habitants, segons el padró de lINE de 2015.

                                               

Aielo de Rugat

Alqueria musulmana abans de la Conquesta dels cristians, fou donada el 15 de maig de 1248 a Raimon de Gayllach per Jaume I. Fou part integrant del territori que abastava el ducat de Gandia. Després de lexpulsió dels moriscos en 1609 es va concedi ...

                                               

Alfarrasí

Dorigen àrab, la seua conquesta per Jaume I està datada en 1244. El seu primer senyor fou Llorenç Rocafull. Des de 1244 a 1707 pertanyia la Governació de Xàtiva i depenia eclesiàsticament, fins al 1542, de Benigànim. Fou lloc de moriscos i amb la ...

                                               

Bèlgida

La vila està situada la part plana del terme, al costat de la carretera Albaida-Gandia, i semplaça la vessant septentrional de la serra de Benicadell, on la superfície del terme és plana en el sector nord i muntanyosa en la falca que forma pels v ...

                                               

Beniatjar

El terme municipal de Beniatjar limita amb les següents localitats: Castelló de Rugat, Otos, la Pobla del Duc, el Ràfol de Salem, Salem Vall dAlbaida, totes de la Vall dAlbaida; i Beniarrés i Gaianes, de la comarca del Comtat.

                                               

Benicolet

Lloc dorigen andalusí. Fou conquerida per Jaume i cedida, lany 1258, a Joan de Bardaxí. Lany 1609, abans de lexpulsió dels moriscos, estava habitat per 35 famílies morisques. Va estar integrada en la baronia de Llutxent, sota el senyoriu del Maça ...

                                               

Benissoda

Va ser donada en 1271 per Jaume I als Roiç de Corella. Després de la conquesta va mantenir la seua població morisca per la qual cosa lexpulsió de 1609 va delmar de manera important la seua demografia. Va formar part del marquesat dAlbaida.

                                               

Benissuera

Situat en el centre de la Vall dAlbaida, la superfície del terme és lleugerament ondulada. El poble està al marge esquerre del riu Albaida, el qual rep al rierol de Torralba dins el terme municipal de Benissuera. En el secà es conrea raïm, cereal ...

                                               

Bufali

Dorigen àrab, que lanomenaven Bohali, el primer document escrit en què apareix és el Llibre de Repartiment, on se lesmenta indistintament com a Aboalit, Huet Aboalit, Huet de Bocalich, Huet Abohaliol, Vuet Albohalyt o Vechdebocalich. Abans de lex ...