ⓘ Free online encyclopedia. Did you know? page 45




                                               

Yússuf II

Abu-l-Hajjaj Yússuf al-Mustaghní bi-L lah conegut com a Yússuf II fou rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada. Era fill de Muhàmmad V de Gharnata al que va succeir quan va morir el 16 de gener de 1391. El ministre Khalid, un llibert del s ...

                                               

Yússuf III

Abu-l-Hajjaj Yússuf an-Nàssir li-din-Al lah fou rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada. Era fill de Yússuf II la mort del qual el 3 doctubre de 1392 havia dhaver pujat al tron per davant dels seus germans Alí, Àhmad i Muhàmmad, però aque ...

                                               

Yússuf V

Yússuf V fou un rei musulmà de la dinastia nassarita de lEmirat de Gharnata, fill dIsmaïl conegut a les cròniques cristianes com Aben Ismael). A començaments del 1445 el rei Muhàmmad IX lEsquerrà fou deposat per un cop destat i substituït pel seu ...

                                               

Batalla dAlarcos

La Batalla dAlarcos es va lliurar junt al castell dAlarcos, en un turó junt al riu Guadiana, a prop de Ciudad Real, el 19 de juliol de 1195, entre les tropes del Regne de Castella dAlfons VIII de Castella i les de lImperi almohade dAbu-Yússuf Yaq ...

                                               

Batalla de Las Navas de Tolosa

La batalla de Las Navas de Tolosa, anomenada també batalla dal-Uqab o batalla dal-Ikab o, simplement, la Batalla en les cròniques de lèpoca, fou una batalla decisiva dins el conflicte conegut com la Reconquesta, perquè és el punt en què lhegemoni ...

                                               

Batalla dArnisol

El 1118 el concili celebrat a Tolosa França ofereix els beneficis de croada als que acudeixin a lajut del comtat dAragó en la conquesta de la ciutat de Saraqusta, capital de lEmirat de Saraqusta. Saraqusta fou presa que fou presa per Alfons I dAr ...

                                               

Conquesta de Balagi

Llop ibn Muhàmmad després de derrotar ferint de mort a Guifré el Pilós en la ràtzia de 897 va decidir aixecar una important fortalesa a Balaguer, que el segle xi es convertí en Palau. El nom de Suda, que adquireix en aquell moment, indica el dobl ...

                                               

Setge de Balànsiya (1092-1094)

Mentre Rodrigo Díaz de Vivar era fora de Balànsiya loctubre de 1092, els valencians shavien reunit la casa de Yafar ibn Abd Allah ibn Yahhaf i van acordar fer una crida a Muhammad ibn Aisa a deposar Yahya Al-Qadir, enviant les tropes sota el coma ...

                                               

Batalla de Consuegra

La batalla de Consuegra fou una de les batalles de la Reconquesta, lluitada el 15 dagost de 1097 entre els exèrcits dAlfons VI de Lleó i El Cid contra els almoràvits de Yússuf ibn Taixfín.

                                               

Batalla de Cutanda

La conquesta de Tulaytula per Alfons VI de Castella en 1085 va comportar la incorporació dextenses zones de terreny la Corona de Castella va fer que Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid lemir dIxbíliya sol licités lajut militar de Yússuf ibn Taixfín lem ...

                                               

Setge de Làrida (1122)

LEmirat de Làrida caigué en poder dels almoràvits i restà en mans de successius governadors saharians, i el 1120 Ramon Berenguer III va apoderar-se del Castell de Corbins pel pacte amb el valí almoràvit Abu-Hilal a canvi devitar la caiguda de Lar ...

                                               

Setge dOriola (1145)

Coincidint amb el retrocés almoràvit al nord dÀfrica a mans de la Dinastia almohade, els aristòcrates andalusins van iniciar la revolta contra els dominadors nord-africans almoràvits el 1144, però com havia passat en totes les anteriors revoltes ...

                                               

Batalla de Sagrajas

La batalla de Sagrajas és una batalla que es va entaular a Sagrajas, a les proximitats de Badajoz, el 23 doctubre de 1086, entre les tropes cristianes dAlfons VI de Castella i les almoràvits de Yússuf ibn Taixfín, amb la derrota de les primeres.

                                               

Setge de Morella (1117)

Alfons el Bataller, per tallar les comunicacions entre Balansiya i Saraqusta va decidir atacar Morella, i sen presentà el desembre de 1117 a les portes amb un nombrós exèrcit molt superior musulmà, que, davant la impossibilitat de plantar-li cara ...

                                               

Batalla de Tabfarilla

La Batalla de Tabfarilla del 1056 va enfrontar als almoràvits dirigits per lemir lamtuna Yahya ibn Úmar al-Lamtuní contra les tropes rebels dels Sanhadja. El primer líder militar dels almoràvits, Yahya ibn Ibrahim va morir al voltant de 1054, sen ...

                                               

Batalla dUclés (1108)

La batalla dUclés fou un enfrontament produït el 30 de maig de 1108 entre lexèrcit dAlfons VI de Castella i lexèrcit almoràvit dAli ibn Yusuf, comandat per Abu Tahir Tamim ibn Yusuf.

                                               

Batalla de Valtierra

La batalla de Valtierra fou un combat que va enfrontar les tropes dAlfons el Bataller, el rei dAragó amb les tropes musulmanes de lemir de Saraqusta, Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain el 24 de gener de 1110. El rei saragossà fou derrotat i mort

                                               

Barbitanya

Barbitanya fou una ciutat de lÀndalus. El 1006, en una expedició a Pamplona, és esmentada com la darrera plaça en terra de lislam. La ciutat es troba en la unió dels rius Cinca i Vero. Originàriament, és possible que sanomenés Bergidum o Bergidun ...

                                               

Blntla

Blntla és una de les ciutats que apareixen en el pacte de Teodomir, que es va signar entre el duc cristià visigot Teodomir i Abd-al-Aziz lany 713. Sha vocalitzat com a Balantala, Baltana, Valentila o Batanala, entre daltres, i ha sigut relacionad ...

                                               

Saraqusta

Saraqusta, també coneguda com al- Madina al-Baidà, literalment ‘la ciutat blanca’ en àrab, pel color dels seus edificis, era el nom de lactual Saragossa durant el domini musulmà de la regió.

                                               

Batalla dAd Pontes

La batalla dAd Pontes fou un enfrontament militar entre musulmans i francs la rodalia del Pont del Diable de Martorell, suposadament el 792, abans de labsència del rei Lluís el Pietós que va anar a Itàlia, i se sap que va passar el Nadal del 792 ...

                                               

Batalla de las Babias

Lemir Hixam I va voler venjar la derrota la batalla de Lutos del 794, en la que va morir el seu general Abd-al-Màlik ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith. Per això va enviar lany següent el seu germà Abd-al-Karim ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith amb un fort ...

                                               

Batalla de Burbia

Lany 791 Hixam I va organitzar dos exèrcits per atacar el Regne dAstúries. Amb un va atacar loccident del regne i amb laltre lorient, sembrant la destrucció. La campanya de la que més sabem és la gallega, perquè les cròniques coincideixen que es ...

                                               

Batalla de Clavijo

La batalla de Clavijo és un enfrontament llegendari que es va considerar durant molt temps una de les més cèlebres batalles de la Reconquesta, dirigida pel rei Ramir I dAstúries contra els musulmans. Shauria produït en el denominat Camp de la Mat ...

                                               

Batalla de Conchas de Arganzón

La batalla de Conchas de Arganzón es va lliurar entre setembre i octubre del 801 quan lexèrcit àrab enviat al nord per lemir al-Hàkam I, dirigit per Muawiya, suposat germà dal-Hàkam, van intentar creuar el pas de les Conchas, situades prop de la ...

                                               

Conquesta de Girona

La conquesta de Girona el 785 fou un episodi de la conquesta carolíngia del territori que es convertí en el comtat de Girona i que amb el temps passaria a formar part del Principat de Catalunya. La conquesta de Girona després de poc més de set dè ...

                                               

Batalla de Guadalacete

Enfront la minoria àrab que controlava al-Àndalus es va formar una coalició de muladís, mossàrabs i amazics. El 852, amb la mort de lemir Abd al-Rahman II, els toledans es van revoltar, atacant i prenent el castell de Qalat Rabah. Capturat el gov ...

                                               

Batalla del Jándula

Enfront la minoria àrab que controlava al-Àndalus es va formar una coalició de muladís, mossàrabs i amazics. El 852, amb la mort de lemir Abd al-Rahman II, els toledans es van revoltar, atacant i prenent el castell de Qalat Rabah. Capturat el gov ...

                                               

Batalla de Lutos

La batalla de Lutos formà part de la Ràtzia de 794 enviada per Hixam I contra el Regne dAstúries. El 794 dues columnes enviades per Hixam I assolaren el Regne dAstúries, la comandada per Abd-al-Karim ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith atacava Àlaba sen ...

                                               

Batalla de Pancorbo

La batalla de Pancorbo es va lliurar el 816 quan lexèrcit àrab enviat al nord per lemir al-Hàkam i dirigit per Abd al-Karim ibn Abd al-Wahid ibn Mugit va intentar creuar el pas de Pancorbo.

                                               

Batalla dAlcoraç

La batalla dAlcoraç es va entaular el 15 de novembre del 1096 a prop de Washka i va enfrontar lexèrcit del Regne dAragó contra les tropes islàmiques de lEmirat de Saraqusta. La batalla es va produir quan lEmirat de Saraqusta decidí enviar un pode ...

                                               

Setge de Saraqusta (1086)

Al-Múndhir ibn Yahya at-Tujibí aconseguí vers 1013 la independència de lemirat de Saraqusta respecte del califat de Còrdova. El 1076, la mort del rei Sanç IV de Navarra, Alfons VI de Lleó es va annexionar els territoris actuals del País Basc i ad ...

                                               

Ràtzia de 794

Després de labdicació de Beremund arran de la seva derrota la batalla de Burbia, Alfons II el Cast va tornar a Astúries i fou proclamat rei, acabant-se el període de relativa pau amb els musulmans de períodes anteriors.

                                               

Ràtzia de 904

Lagost del 872 Bernat de Gòtia moria assassinat per un vassall de Bernat Plantapilosa i Oliba II fou restituït en el comtats de Carcassona i Rasés, i Plantapilosa va governar Tolosa i Llemotges. El Pallars i la Ribagorça sescaparen del seu contro ...

                                               

Ràtzia de 908

Lagost del 872 Bernat de Gòtia moria assassinat per un vassall de Bernat Plantapilosa i Oliba II fou restituït en el comtats de Carcassona i Rasés, i Plantapilosa va governar Tolosa i Llemotges. El Pallars i la Ribagorça sescaparen del seu contro ...

                                               

Ràtzia de 909

Lagost del 872 Bernat de Gòtia moria assassinat per un vassall de Bernat Plantapilosa i Oliba II fou restituït en el comtats de Carcassona i Rasés, i Plantapilosa va governar Tolosa i Llemotges. El Pallars i la Ribagorça sescaparen del seu contro ...

                                               

Ràtzia de 910

Lagost del 872, Bernat de Gòtia moria assassinat per un vassall de Bernat Plantapilosa i Oliba II fou restituït en el comtats de Carcassona i Rasés, i Plantapilosa va governar Tolosa i Llemotges. El Pallars i la Ribagorça sescaparen del seu contr ...

                                               

Ràtzia de 912

Muhàmmad al-Tawil prengué lherència a Furtun ibn Llop, fill de Llop ibn Muhàmmad i va convertir-se en Valí de Lleida el 907, i en diversos atacs la frontera amb el Comtat de Pallars conquerí el 907 a Ramon II de Pallars i Ribagorça Roda dIsàvena ...

                                               

Arslan Giray

Arslan Giray fou khan de Crimea. Era fill de Devlet II Giray i va succeir a Selim II Giray. És el pare del khan Devlet IV Giray. Va designar a Selim Giray com a khalgay i Krim Giray com a nureddin. El seu diploma li conferia el títol dIlkhan i Kh ...

                                               

Äxmät Khan

Äxmät Khan fou un pretendent al khanat de lHorda dOr, basat a Crimea, fill i successor de Dewletberdi quan aquest fou assassinat el 1432. Hajji Kerey ibn Ghiyath al-Din Khan Hacı I Giray shavia establert a part de Crimea vers 1428 aspirava a gove ...

                                               

Bakhtxissarai

Bakhtxissarai o Bakhtxé Sarai, ‘Ciutat Jardí’ és una ciutat de Crimea, Rússia. Fou la capital del khanat de Crimea sota la dinastia Giray o Ghiray, que va governar del 1423 al 1783. Es troba 32 km al sud-oest de Simferòpol, en una vall estreta fo ...

                                               

Dewletberdi

Dewletberdi fou un efímer khan de lHorda dOr vers 1427. Khuandemir el fa fill de Taix Timur, i altres el consideren fill de Jabbarberdi i per tant nét de Toktamix. En aquest cas per agafar la primera versió sha de considerar que no seria possible ...

                                               

Fetih I Giray

Fetih I Giray fou khan de Crimea per tres mesos el 1596. Era khalgay de Ghazi II Giray. Quan va pujar al poder el gran visir Cigalazade Yusuf Sinan Pasha un dels seus primers actes fou deposar a Ghazi II que havia enviat a Fatih la campanya dHong ...

                                               

Ğazı III Giray

Ğazı III Giray fou khan de Crimea, fill de Selim I Giray i probablement de mare europea. És considerat favorable als cristians en haver permès els jesuites doficiar al khanat. El gener de 1699 va rebre un càrrec important del seu germà Devlet II ...

                                               

Ianibek

Ianibek fou khan dÀstrakhan, possible cogovernant amb el seu germà Qasim i Abdul Karim, i potser sol a partir duna data que podria ser propera al 1514. Ianibek fou khan de Crimea del 1476 al 1478, designat per Ahmad Khan més com un delegat que co ...

                                               

İnayet Giray

İnayet Giray fou khan de Crimea germà de lantic khan Toqtamış Giray. Va succeir a Canibek Giray quan aquest fou deposat per la Porta i exiliat a Rodes. Va nomenar khalgay al seu germà Hassan Giray i nureddin a Saadet Girai. El sultà li va ordenar ...

                                               

İslâm I Giray

İslâm I Giray fou khan de Crimea el 1532. El seu oncle Saadet I Giray va abdicar per manca de suport i el seu rival Islam va pujar al tron. Shavia destacat com opositor a Saadet, considerat massa pro-otomà. Va fer una incursió al Tsarat Rus el 15 ...

                                               

Janibeg Khan

Janibeg Khan fou khan de Crimea del 1476 al 1478. Fou nomenat pel seu oncle Ahmad Khan de lHorda dOr quan va conquerir el territori. Se lesmenta el 1475 quan va oferir els seus serveis a Ivan III de Moscou que els va refusar. El 1476 el seu oncle ...

                                               

Mehmed II Giray

Mehmed II Giray dit "El Gros" fou khan de Crimea fill i successor de Devlet I Giray, del que era khalgay des de 1552. Al pujar al tron va nomenar khalgay al seu germà Adil Giray. Només pujar al tron va fer un atac a Volínia i la frontera lituana. ...

                                               

Mehmed III Giray

Mehmed III Giray fou khan de Crimea. Era germà de Selamet Giray i va substituir a Canibek Giray que fou deposat el 1623. Va nomenar khalgay al seu germà Shahin Giray i nureddin a Ahmed Giray. El primer estava exiliat la cort del xa Abbas el Gran ...