ⓘ Free online encyclopedia. Did you know? page 256




                                               

Pau (Occitània)

Pau és un municipi francès, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i la regió de la Nova Aquitània. Lany 1999 tenia 78.732 habitants. Està situada a lextrem dun promontori que domina la vall del Gave de Pau, tributari de lAdor, al voltant ...

                                               

Perigús

Perigús és un municipi francès, situat al departament de la Dordonya i la regió de la Nova Aquitània, i capital històrica de la regió del Perigord. Lany 2004 tenia 39.960 habitants.

                                               

Rodés (Avairon)

Rodés és una ciutat i municipi francès, situat al departament de lAvairon i la regió dOccitània. Lany 2014 tenia 24 088 habitants. La seva aglomeració té 56 000 habitants. És centre de mercats hi ha fabricació de guants i plàstics. Conserva algun ...

                                               

La Nouvelle République des Pyrénées

La Nouvelle République des Pyrénées és un diari dinformació local, propietat del Groupe La Dépêche, que apareix al departament francès dels Alts Pirineus. Va ser creat el mes dagost de 1944 després de lalliberament de França pels aliats la Segona ...

                                               

Tarba

Tarba o Tarbes és una ciutat dOccitània, que és capital del departament dels Alts Pirineus, capital de sotsprefectura i de cantó, la regió dOccitània, i capital de la província històrica de Bigorra. Té poc més de 50.000 habitants, i està a 320 me ...

                                               

Tarbes Pyrénées rugby

El Tarbes Pyrénées rugby és un club de rugbi a 15 francès que juga la Pro D2. Antigament anomenat Stadoceste tarbais, denominació sota la qual és consagrat dues vegades campió de França el 1920 i el 1973, pren el nom de Lannemezan Tarbes Hautes-P ...

                                               

Toló

Toló és una ciutat de la Provença. Administrativament és una comuna i capital del departament del Var, la regió de Provença-Alps-Costa Blava. És el nucli duna conurbació dunes 390.000 persones.

                                               

Batalla de Toló (1744)

La Batalla naval de Toló o Batalla de Cap Sicié va tenir lloc els dies 22 al 23 de febrer de 1744 la Mediterrània la costa francesa prop de Toulon. Una flota combinada francoespanyola va combatre la flota mediterrània britànica. La flota francesa ...

                                               

Valença

Valença és una ciutat francesa, capital del departament de la Droma, la regió dAlvèrnia-Roine-Alps. Lany 2011 tenia 63.148 habitants.

                                               

Ligier

Ligier és una marca dautomòbils francesa que va ser creada per lexpilot i jugador de rugbi Guy Ligier. En lactualitat Ligier és propietat de Piaggio. La firma va entrar en el mercat de lautomòbil amb el Ligier JS 2: un esportiu considerat per mol ...

                                               

Pastilles de Vichy

Vichy són uns caramels amb forma de pastilles octogonals i de color blanc, són una especialitat de Vichy, fabricades amb les sals minerals de la famosa aigua mineral daquell indret. Pesen 2.5 g i es comercialitzen amb tres sabors diferents: menta ...

                                               

Aglí

L Aglí és un riu que neix a Occitània, a les Corberes, i desemboca la Catalunya del Nord, al Rosselló. Neix al Col de Limas, la serralada nord-pirinenca de les Corberes, terme de Bugarag. Abandona les Corberes després de passar pel terme de Cubiè ...

                                               

Altiplà de Sornià

L Altiplà de Sornià és una zona geogràfica situada entre les comarques del Conflent i la Fenolleda, la Catalunya Nord. Rep també el nom dels Aspres, nom que comparteix amb la subcomarca natural dels Aspres del Rosselló. Orogràficament, totes dues ...

                                               

Corberes (comarca natural)

La subcomarca natural de les Corberes està situada al sud del massís homònim, dividida entre la Fenolleda i el Rosselló, a més de dos pobles de lAude que se situen al vessant sud: Tuissan i Pasiòls. Tot aquest territori conforma en termes geogràf ...

                                               

Gorges de Galamús

Les gorges de Galamús o Galamors són un congost i pas de muntanya natural duns 2 quilòmetres que permetia laccés cap a Catalunya des de la zona de lAude. Obert la roca i en llocs difícils i sovint amb el riu Aglí que ve del puig de Bugarag la vor ...

                                               

Coll de la Gotina

El Coll de la Gotina és una collada de 1.218.2 metres daltitud, en el límit dels termes comunals de Molig, la comarca del Conflent, la Catalunya del Nord, i de Sornià, la comarca occitana de la Fenolleda. Està situat a lextrem nord-oest del terme ...

                                               

Coll den Guers

La Coll den Guers és una collada de 688.8 metres daltitud, en el límit dels termes comunals dArboçols, la comarca del Conflent, la Catalunya del Nord, i de Campossí, la comarca occitana de la Fenolleda. Està situat al nord-oest del dArboçols i al ...

                                               

Coll de Pic Arnau

El Coll de Pic Arnau és una collada de 671.9 metres daltitud, en el límit dels termes comunals dArboçols i de Tarerac, tots dps de la comarca del Conflent, a la. Està situat al nord-oest del terme comunal de Tarerac, i al sud-oest del de Travilla ...

                                               

Vall de Santa Creu

La vall de Santa Creu, geogràficament i històrica de la Fenolleda i administrativament de lAude, és lalta vall de la Bolzana, afluent de lAglí. Comprèn els municipis de Montfort, Ginclà, Salvesines i la Pradella-Puillorenç. Històricament també si ...

                                               

Valls de la Fenolleda

Les Valls de la Fenolleda, o senzillament les Valls, és una de les tres subcomarques de la Fenolleda. Correspon amb la conca alta de la ribera de Bolzana, de Sant Pau de Fenollet cap a loest; a lest de Sant Pau, forma una estreta llenca de terren ...

                                               

Jordi Baillat

Jordi o Georges Baillat va ser un cirurgià rossellonès que sespecialitzà, principalment, en el camp de la patologia digestiva.

                                               

Claude Colomer

Estudià al Lycée Arago de Perpinyà; posteriorment es doctorà en Història i guanyà les oposicions dAgregat Universitari. El 1963 començà a ensenyar al liceu internacional de Fontainebleau; quan aquest tancà el 1967, sincorporà al prestigiós lycée ...

                                               

Olivier Grouillard

Olivier Grouillard va ser un pilot de curses automobilístiques francès que va arribar a disputar curses de Fórmula 1.

                                               

Adalbert de Provença

Adalbert fou un comte carolingi de Provença que hauria governat del 863 al 875. És probablement el mateix personatge que va rebre el govern de Marsella el 845 al mateix temps que Fulcrad va ser nomenat duc succeint a Guerí i que sesmenta també co ...

                                               

Bertran I de Provença

Pel Bertran de laltra branca del comtes de Provença vegeu Bertran II de Provença Bertran I fou comte de Provença de 1063 fins la seva mort. Era fill de Guillem III Tallaferro, comte de Tolosa, i dEmma del Venaisi o dAvinyó, comtessa de Provença.

                                               

Bertran II de Provença

Per Bertran II de Provença I de Sant Gèli i de Trípòli, vegeu Bertran de Sant Gèli Bertran II de Provença, marquès de Provença. A vegades apareix com Bertran I, ve perquè un altre Bertran I era de la línia dAvinyó, marquesos de Provença o bé perq ...

                                               

Bosó dArle

Per personatges amb el nom Bosó, vegeu la pàgina de desambiguació Bosó Bosó dArles o Bosó I dArle dit també Bosó VI de Provença, comte dAvinyó i Vaisin, comte dArles i marquès de Toscana. Era fill de Teobald dArle i Berta de Lotaríngia, una filla ...

                                               

Bosó II dArle

Bosó II o Bosó II dArle conegut també com a Bosó II de Provença o Bosó VII de Provença, fou comte dArles, dAvinyó i de Provença. El seu origen és discutit i la seva vida és relativament poc coneguda. Segons qui en fos el pare, fet sobre el qual h ...

                                               

Emma de Provença

Emma, dita Emma de Venasque, morta el 1063, fou comtessa de Provença de 1037 a 1063. Era filla de Ratbold II, comte de Provença i dErmengarda, la qual es va casar després amb Rodolf III, rei de Borgonya. Es va casar vers el 1019 amb Guillem III d ...

                                               

Folc Bertran de Provença

Folc Bertran I o Bertran I de Provença, nascut probablement el 1014, mort el 27 dabril de 1051, fou comte de Provença de 1018 la seva mort. Era fill de Guillem II, comte de Provença, i de Gerberga de Borgonya. Va dirigir Provença en indivís amb e ...

                                               

Fulcrad de Provença

Archibald R. Lewis, la seva obra The Development Of Southern French And Català Society 718-1050, indica que Fulcrad va esdevenir duc de Provença el 845, Édouard Baratier indica que fou el 843 com a resultat del tractat de Verdun, el que sembla mé ...

                                               

Gerberga de Provença

Gerberga de Provença fou comtessa de Provença. Filla del comte Guifré I de Provença i la seva esposa, Dolça de Gavaldà. Fou germana del comte Bertran I de Provença i era néta per línia materna de Bertran II de Gavaldà. la mort del seu germà Bertr ...

                                               

Guillem II de Provença-Avinyó

Guillem II de Provença fou un comte i marquès de Provença, de la branca major dAvinyó, que va governar en indivís amb el seu germà Ratbold II de Provença. Probablement fill de Ratbold i germà de Ratbold II de Provença. No sha de confondre amb el ...

                                               

Guillem Bertran de Provença

Guillem IV Bertran o Guillem Bertran, mort entre 1063 i 1067, va ser comte de Provença de 1051 la seva mort. Era fill de Folc Bertran, comte de Provença, i dHildegarda Eva. El 1044, és citat amb el seu pare i el seu germà Jofré II en una donació ...

                                               

Guillem dAvinyó

Guillem dAvinyó fou un comte de part de Provença amb seu a Avinyó que va governar de vers 949 a vers 966. El 949 Conrad III de Borgonya va dividir Provença en tres comtats i en va donar loccidental amb seu a Avinyó a Guillem; al seu germà Bosó II ...

                                               

Guillem II de Provença-Arle

Guillem II de Provença, dit el Pietós, fou comte de Provença-Arle. El seu oncle Ratbold I de Provença va agafar el títol de marquès de Provença i Guillem ja no el va poder recuperar.

                                               

Guillem III de Provença-Arle

Guillem III, nascut abans de 1013, mort entre 1019 i 1030, va ser comte de Provença de 1018 la seva mort. Era fill de Guillem II, comte de Provença, i de Gerberga de Borgonya.

                                               

Guillem III de Provença-Avinyó

Guillem III de Provença-Avinyó, fou comte i marquès de Provença de la branca major o dAvinyó, de 1014 a 1037. Era fill de Ratbold II, comte i marquès de Provença i dErmengarda, la qual després es va casar de nou amb Rodolf III, rei de Borgonya. E ...

                                               

Jofré I de Provença

Jofré I dit igualment Guifré I, nascut probablement el 1015 i mort després del mes de febrer de 1062, probablement el 1063 fou comte de Provença de 1018 la seva mort. Era el segon fill de Guillem II, comte de Provença, i de Gerberga de Borgonya.

                                               

Jofré II de Provença

Jofré II, mort cap a 1065, va ser comte de Provença de 1051 la seva mort. Era fill de Folc Bertran de Provença, comte de Provence, i dHildegarda Eva. El 1044, és citat amb el seu pare i el seu germà Guillem Bertran en una donació a favor de labad ...

                                               

Lluís I de Tàrent

Fill del príncep Felip I de Tàrent i Caterina de Valois-Courtenay. Era nét per línia paterna del rei Carles II de Nàpols i Maria dHongria, i per línia materna del duc Carles I de Valois i lemperadriu Caterina I de Courtenay.

                                               

Maria Chatillon-Blois

Filla del duc de Bretanya Carles de Blois i Joana de Penthièvre, era néta per línia paterna del comte Guiu I de Blois-Chatillon i Margarida de Valois, i per línia materna del comte Guiu VII de Llemotges i Joana dAvangour.

                                               

Ratbold I de Provença

Ratbold I o Rotboald I, mort vers el 1008, fou comte de Provença de 968 a 1008 després marquès de Provença la mort del seu germà Guillem I de Provença de 993 a 1008. Era fill de Bosó II dArle, comte dArle i de Constància de Provença.

                                               

Ratbold II de Provença

Ratbold II, mort vers el 1010, fou comte de Provença de vers el 1006/1008 al 1010. Era fill de Ratbold I, comte de Provença i dEmildis del Gavaldà. Aquest comte, també mal conegut com el seu pare, és esmentat en alguns diplomes: un del 1002 que n ...

                                               

Ratbold lAntic

Ratbold lAntic o a vegades Ratbold dAgel fou un noble borgonyó-provençal pare de Bosó II dArle o Bosó II de Provença i de Guillem dAvinyó.

                                               

Teobald dArle

Teobald dArle, que apareix també com Teodobald, Teotbald, Tibald o Thibaut dArles, fou comte dArle. Teobald dArles fou fill dHucbert anomenat Hucbert dArle, abat de Saint-Maurice dAgaune a Valais vers 830 - Orbe 864/866; pertanyia la família anom ...

                                               

Tibert de Provença

Tibert era un fidel de Bosó de Provença del qual havia rebut en feu, Mantaille en Viennois. Durant la minoria del fill de Bosó, Lluís III, Tibert, amb els bisbes de Viena i de Lió, va ajudar a Ermengarda, la regent de Provença. René Poupardin pre ...

                                               

Wil·la de Provença

Wil la de Provença també anomenada Wil la de Viena, fou la filla de Bosó de Provença i dErmengarda, filla de Lluís II el Jove, rei dItàlia. Es va casar en primeres noces amb Rodolf I de Borgonya, fill de Conrad II de Borgonya, i va tenir a: Lluís ...

                                               

Boehmita

La boehmita o böhmita és un mineral de la classe dels hidròxids. Rep el seu nom del Johann Böhm, un químic i físic alemany que va ser el primer a estudiar-la. Va ser descrita per primera vegada a Mas Rouge, Les Baux-de-Provence, Bouches-du-Rhône, ...

                                               

Tour dels Alps Marítims i del Var

El Tour dels Alps Marítims i del Var és una competició ciclista que es disputa anualment al departament de Var, la Provença, durant el mes de febrer. En un primer moment la cursa sanomenà Niça-Seillans i des de 1976 fins al 2019 Tour de lAlt Var. ...