ⓘ Free online encyclopedia. Did you know? page 253




                                               

Glacera dels Martinets

La glacera dels Martinets és una glacera dels Alps del Vaudois situada la vall de Nant. Entre el 1973, data de lanterior mesura, i el 2013, la glacera sha reduït considerablement.

                                               

Glacera de Moiry

La glacera de Moiry és una glacera situada entre 2.400 i 3.800 m daltitud al cantó del Valais a Suïssa, duna longitud de 5.35 km i duna superfície de 5.75 km 2 lany 1973. Lany 1905 la seva longitud era superior a 6 km. Ha perdut més de 650 m de l ...

                                               

Glacera de Mont-Miné

La glacera Mont-Miné és una de les glaceres de lextrem sud de la Val dHérens als Alps del Valais. La glacera té una longitud de 7 km, una amplada mitjana d1 km i cobreix una àrea de 10 km².

                                               

Glacera Morteratsch

La glacera Morteratsch és la glacera més gran de la serralada del Bernina. Es troba al cantó dels Grisons a lalta Engiadina. Té una longitud màxima de 7 km amb un desnivell de 2.000 m i acaba al punt més alt la Punta Perrucchetti a 4.020 m. Cobre ...

                                               

Glacera de lOberaar

La glacera de lOberaar es troba al Cantó de Berna a Suïssa. Situat al fons de la vall protegint el llac artificial de lOberaar, la glacera mesura gairebé cinc quilòmetres de longitud per a una amplada de 800 metres. Cobreix una superfície de 5 km 2.

                                               

Glacera Oberaletsch

La glacera Oberaletsch és una glacera de vall en la vessant sud dels Alps Bernesos, en el cantó del Valais. Tenia una longitud de 9 km amb una amplada mitjana de poc menys d1 km i un àrea daproximadament 22 km² el 1973. El sistema de la glacera O ...

                                               

Glacera dOtemma

La glacera dOtemma es troba a Suïssa, al cantó del Valais. Es troba al sud-oest dels Alps Penins al llarg de la frontera amb Itàlia, al sud de Pigne dArolla. Té 8 quilòmetres de llarg i 1 quilòmetre damplada. La glacera i els seus camps de neu co ...

                                               

Glacera Palü

La glacera Palü és una glacera de la vall dels Alps dels Grisons a Suïssa. La glacera té una longitud de 3.8 km, una amplada d1.5 km i té una superfície de 6.47 km².

                                               

Glacera de la Plaine Morte

La glacera de la Plaine Morte és una glacera situada a 2.927 m daltitud al cantó de Berna a Suïssa i forma part dels més grans plans glacials dels Alps. La glacera cobreix deu quilòmetres quadrats i es troba al massís del Wildstrubel al Oberland ...

                                               

Plateau Rosa

Apareix com un altiplà sempre glaçat i delimitat al nord pel Cerví Menor 3.883 m, a lest pel Breithorn occidental 4.164 m i a loest per la Tête Grise Testa Grigia 3.480 m i pel Coll de Sant Teòdul 3.316 m la frontera entre Itàlia i Suïssa.

                                               

Glacera de Ried

La font de la glacera Ried es troba la cara nord del Nadelhorn, al massís dels Mischabels. La glacera flueix cap al nord-oest sobre una cornisa i sorigina a una altitud d’entre 3.400 m i 3.600 m. Limita amb el Dürrenhorn a loest i el Balfrin a le ...

                                               

Glacera Roseg

La glacera Roseg és una glacera inclinada a lEngiadina, als Alps dels Grisons, a Suïssa. La seva longitud és de 4.9 km, lamplada és superior a 4 km i inferior a 1 km i cobreix una superfície de 8.52 km².

                                               

Glacera de Saleina

La glacera Saleina és una glacera de la vall del massís del Mont Blanc, a l’extrem sud del cantó del Valais, al municipi dOrsières, a Suïssa. La glacera té una longitud de 6.45 km, una amplada mitjana d1 km i cobreix una àrea de 8.57 km².

                                               

Glacera Silvretta

La glacera Silvretta és una glacera dels Alps Rètics de 2.5 km de longitud i 1 km damplada situada la part nord-est del cantó dels Grisons, Suïssa, al territori administratiu del municipi de Klosters-Serneus. Amb una superfície duns 3 km 2 és la ...

                                               

Glacera superior de Grindelwald

La glacera superior de Grindelwald, igualment coneguda amb el nom d "alta glacera de Grindelwald", és una de les dues glaceres de vall situats a prop de Grindelwald en el vessant nord dels Alps Bernesos, al Cantó de Berna, laltra és la glacera in ...

                                               

Glacera de Tourtemagne

La glacera de Tourtemagne és una glacera del cantó del Valais a Suïssa. Amb una longitud de 5.1 km, la seva part superior fa 1.5 km damplada i cobreix una superfície aproximada de 7.5 km 2. El seu punt de partida es troba al flanc nord-oest del B ...

                                               

Glacera del Trient

La glacera del Trient es troba al cantó del Valais, a Suïssa. Es troba a prop de la frontera entre França i Suïssa al sud de Martigny i al nord del Massís del Mont Blanc. Mesura 4.5 kilolitres i cobreix una superfície de prop de 6 km 2. El seu no ...

                                               

Glacera Trift

La glacera Trift es troba a lextremitat oriental del Cantó de Berna a Suïssa. Mesura sis quilòmetres de llarg i la seva amplada arriba a tres quilòmetres la seva part superior, i 500 metres a prop de la llengua glacial. En total, la glacera cobre ...

                                               

Glacera de Tsanfleuron

La glacera comença al cim dels Diablerets a 2.990 m daltitud i flueix sobre un altiplà lleugerament inclinat cap a lest al peu de la cara sud de la Becca dAudon. Es troba principalment en el territori de la comuna del Valais de Savièse. Al nord-o ...

                                               

Glacera Tschierva

La glacera Tschierva és una glacera de vall dels Alps Grisons, a Suïssa. Té una longitud de 4.75 km, una amplada de fins a 1 km i cobreix una superfície de 6.20 km 2.El nom Tschierva significa cérvol-femella.

                                               

Glacera de lUnteraar

La glacera de lUnteraar es troba a Suïssa al Cantó de Berna. És la més gran de les dues glaceres que són lorigen de l Aar, laltra glacera és la glacera de lOberaar. La glacera de lUnteraar és descendent de la confluència entre la glacera del Fins ...

                                               

Glacera de Zinal

La glacera de Zinal és una glacera de vall situada entre 2.005 i 3.470 m sobre el nivell del mar al cantó del Valais a Suïssa, a lextrem sud de la Val dAnniviers als Alps Penins. Es troba al municipi suís dAnniviers, amb una longitud de 7 km i un ...

                                               

Glacera de Zmutt

La glacera de Zmutt es troba als Alps Penins, al sud-oest de Zermatt al cantó del Valais, a Suïssa. Sestén vuit quilòmetres de llarg per una amplada dun quilòmetre. Les glaceres relacionats cobreixen una àrea de 17 km 2. Agafa el nom del llogaret ...

                                               

Doubs (riu)

El Doubs és un riu suís i francès, afluent del Saona, la conca del Roine. Neix la serralada del Jura, a 937 metres daltitud, al municipi de Mouthe, pertanyent al departament al qual dóna el nom. Inicialment transcorre en direcció nord-est, fins a ...

                                               

Kemme

El Kemme, popularment també Kemmenbach o Chemibach és un riu de Suïssa, afluent per lesquerra del Thur. Neix a Siegerhausen i desemboca al Thur aprop del municipi de Pfyn. Va donar el seu nom al municipi novament creat el 1899 de Kemmental "vall ...

                                               

Limmat

El riu Limmat és un curt riu, de 140 km de longitud, que discorre pel nord-oest de Suïssa, un dels principals tributaris del riu Aar. El nom del riu es va originar de la contracció del nom dels seus dos afluents, el Linth i el Maag. Aquests dos r ...

                                               

Linth

El riu Linth naix en els glacials del massís del Tödi, en els Alps de Glarus, i flueix en direcció nord pel Cantó de Glarus. El seu llit va ser modificat a principis del segle xix, sent desviat cap al llac de Walen anteriorment girava a loest dir ...

                                               

Riu Orbe

El riu Orbe és un riu de curta longitud que discorre per França i Suïssa. És un afluent del riu Aar, pertanyent per tant la conca del Rin. Neix la regió francesa del Jura, on desemboca en el llac de Joux al costat de la frontera amb Suïssa, la qu ...

                                               

Riu Reuss

El Reuss és un riu de Suïssa, afluent de lAar per la riba dreta. Fa 158 km i és el quart riu més llarg que passa per Suïssa, després del Rin, lAar i el Roine. El Reuss neix al massís dAar-Gothard, a prop del pas del Sant Gotard, a una altitud de ...

                                               

Thur (Rin)

El Thur és un riu del nord-est de Suïssa, de 130 quilòmetres de llarg, que ve a desembocar al Rin, a laltura de Schaffhausen. Neix a les muntanyes de Sant Gallen. És el segon afluent est més llarg dels afluents del Rin amb 134.6 quilòmetres. Dels ...

                                               

Riu Ticino

El riu Ticino és un riu del sud de Suïssa i del nord dItàlia, el principal tributari del Po per volum daigua i, en termes absoluts, el segon riu més cabdalós dItàlia després daquest darrer. La seva longitud total és de 248 km.

                                               

Societat de Borda

La Societat de Borda és una societat científica occitana fundada a Dacs el 1876. Des daquesta data edita un butlletí trimestral en la que shi troben articles detallats sobre totes les àrees del coneixement sobre el departament de les Landes.

                                               

Hoquei Gel Club Viella - Vall dAran

lloc_web = L Hoquei Gel Club Viella - Vall dAran, en aranès Hockey Geu Club Vielha - Val dAran, és un club aranès dhoquei sobre gel de Vielha.

                                               

Unió Esportiva Bossòst

La Unió Esportiva Bossòst, és un equip de futbol de la Vall dAran que juga en la competició francesa. Lequip juga al municipi de Bossòst, una vila situada al terçó de Quate Lòcs, al costat del riu Garona. La U.E. Bossòst va ser fundada entre el 1 ...

                                               

Llista de mitjans de comunicació occitans

Aquesta és una llista de mitjans de comunicació en que loccità és usat com a llengua de comunicació de manera total o parcial. Inclou tant mitjans de premsa escrita com de ràtio i televisió. La seva situació als mitjans és considerada com "dextre ...

                                               

Pòble dÒc

El Pòble dÒc va ser un moviment polític occità que es va crear lany 1971 i les activitats del qual es van aturar el 1983. Es definia com a hereu de les experiències federalistes i autogestionàries de la comuna de París de 1871 i de la Generalitat ...

                                               

Iniciativa per Occitània

Iniciativa per Occitània és un laboratori polític, cultural i social que pretén avançar, per la seva reflexió i la seva acció, vers lemancipació dOccitània. Defensa el dret del poble occità a lautodeterminació i la independència. Es va fundar el ...

                                               

Bernat II Tumapaler

Bernat II Tumapaler, mort després de 1064, va ser comte dArmanyac de 1020 a 1063. Era el fill del comte dArmanyac Guerau I Trancalleó i dAdalais dAquitània. El seu sobrenom de Tumapaler o Tumopaillès saplicava a un home obac i taciturn. Després d ...

                                               

Comtat de Bigorra

El comtat de Bigorra fou una jurisdicció feudal dAquitània la regió de Tarba que va prendre el seu nom dun castell. El bascos lanomenen Baigorri. El comtat va ser reconegut pel rei Lluís I de França el Piadós a Donat I Llop, fill del duc de Gascu ...

                                               

Comtat de Poitiers

El comtat de Poitiers fou una jurisdicció feudal del regne de França, inicialment de gran extensió, centrada a Poitiers. Els comtes, designats per la cort, governaven a Poitiers dençà almenys al segle VII.

                                               

Dieta de Tolosa (801)

La dieta de Tolosa del 801 fou una assemblea general del regne dAquitània celebrada a Tolosa, la capital, on es van tractar diversos afers i entre les qüestions militars la conquesta de Barcelona i una revolta dels gascons. Segons sembla el comte ...

                                               

Ducat dAquitània

El Ducat dAquitania fou una jurisdicció feudal de França. Inicialment districte militar regit per un dels comtes, va derivar al segle IX cap a un poder feudal hereditari. Amb els merovingis fou un ducat. Desideri, duc vers el 574, fou lleial a Kh ...

                                               

Ducat de Gascunya

El ducat de Gascunya fou una jurisdicció feudal del sud-oest de França, que ocupava la part sud dAquitània Sota domini dels merovingis des del 507 el control corresponia a ducs nomenats pels reis. El duc Desideri fou lleial a Khilperic de Nèustri ...

                                               

Guerau I dArmanyac

Guerau I Trancalleó, mort el 1020, fou comte dArmanyac de 995 a 1020; era el fill de Bernat I, comte dArmanyac. La seva valentia li va aportar el sobrenom de Trancalleó Trancaléon ou Tranche-Lion o sigui "Trenca Lleó", però la història no ha tran ...

                                               

Vescomtat de Zuberoa

El vescomtat de Zuberoa o Soule fou una jurisdicció feudal de Gascunya, a França, centrada en Maule-Lextarre. El 1122 el rei Alfons el Bataller dAragó va construir el castell de Mauléon, que va esdevenir el centre del vescomtat. El vescomtat va s ...

                                               

Adelaida de Tolosa

Adelaida de Tolosa, o Adelaida Trencavell, va ser una noble occitana, membre de la nissaga dels comtes de Tolosa.

                                               

Setge dAurenja

Alfons Jordà va succeir el seu germà Bertran de Tolosa el 1112 i el 1113 els nobles de Tolosa van cridar Guillem IX dAquitània per lluitar contra el nou comte, que va ser educat al comtat de Sant Gèli del marquesat de Provença, ja que Tolosa havi ...

                                               

Ermessenda de Pelet

Ermessenda de Pelet, també coneguda per la historiografia com a Ermessenda I, va ser la darrera hereva del comtat de Melguer i lúltima comtessa abans que el feu sacabés unint al comtat de Tolosa. Ermessenda era filla de Bernat V de Pelet, que sha ...

                                               

Gàl·lia Narbonesa

La Gàl lia Narbonesa fou una província romana creada el 121 aC coneguda inicialment com a Gàl lia Transalpina, en oposició la Gàl lia Cisalpina. També fou coneguda amb el nom de Gallia Braccata, en oposició la Gallia Comata, o, simplement, amb el ...

                                               

Bituitus

Bituitus o segons algunes inscripcions, Betultus era un cabdill dels arverns la Gàl lia. Quan el procònsol Gneu Domici Ahenobarb cònsol el 122 aC va iniciar el 121 aC la guerra contra els al lòbroges, aquests van rebre lajut de Bituitus al front ...